JA HO SÉ que som una mica pesats amb tants diaris especials. El d'avui, però, haureu de reconèixer que té la seva gràcia. No només hi han participat nins i nines, de Mallorca i de Catalunya, que ens ajuden a posar-hi una mirada innocent a notícies que no ho són gaire, sinó que també hem fet un esforç per recuperar nosaltres mateixos la mirada de quan erem petits. Això impressiona una mica perquè el que més costa de recordar és la inocència. Jo encara tinc ben present el dia en que me'n vaig donar compte que havia fet una malifeta aposta. Fins llavors, i ja era grandeta, no entenia quan em deien això tan típic de "ho has fet aposta". Directament no sabia de què em parlàven fins que un dia vaig còrrer més del que calia per fer fer via a una persona gran, tampoc gaire, que no em queia bé... i vaig ser conscient de cop que ho havia fet "aposta". No li vaig perdonar mai que m'hagués fet descobrir la meva pròpia mesquinesa. Anys abans havia fet un altre gran descobriment, aquest cop exterior. Després de fer tot el possible per evitar que una monja em posés una injecció, la meva mare em va retreure tota enfadada: "Mira què li has fet a n'aquesta dona!" I zas, vaig descobrir que les monges eren dones. Abans, tot s'ha dir, pensava que hi neixien, monges, amb vel i tot. El diari d'avui el vos heu d'agafar com unhomenatge a la inocència i també com un crit d'alerta perquè els estralls de la crisi no la treguin massa d'hora als nostres infants. Es mereixerien, com deim a la portada, un món molt millor.
