FA UNS MESOS els treballadors de la Policlínica patien perquè semblava que el centre perillava i no estava clar que pogués continuar l'activitat. Tot i que molts treballadors que hi fan feina a través d'empreses externes acumulen encara molts sous endarrerits, s'ha salvat in extremis per l'entrada d'un nou inversor i l'ajut del Govern, que ha acudit al rescat amb 6,5 milions d'euros per alleugerir les llistes d'espera del sistema públic. Aquesta operació, però, podria posar en perill un altre centre hospitalari, la Creu Roja, que avisa que si no firma ja el conveni corre el risc d'haver de tancar. Ara són els treballadors de la Creu Roja els que estan preocupats, sobretot perquè han vist com molts de pacients de la pública que hi estaven ingressats han estat traslladats a la Policlínica... És a dir, que com diu la dita, es desvesteix un sant per vestir-ne un altre. Es temen que no hi haurà diners per a tothom i sembla que l'opció que s'ha pres beneficia uns però deixa penjats els altres. A més d'una qüestió política de potenciar com sigui el sector privat, que també hi deu ser, el problema és que a la sanitat pública, com també a l'educació, hi ha un greu problema de finançament. I d'acord que es pot millorar la gestió, però sobretot el que s'hauria de fer és posar-hi més recursos. Aquests que no tenim perquè Madrid pensa que ja en tenim prou amb el sol i la platja amb què pagam els seus trens d'alta velocitat. És per això que s'ha d'anar a exigir a Madrid. Perquè no volem beneficència, sinó la sanitat que ens mereixem.
