TOT EL DIA les avionetes volaven baix sobre Ciutat per anar a cercar aigua al port. El soroll feia esfereir pel que significava. L'incendi que fa tres dies crema la Serra prosseguia sense control. A la redacció anaven arribant fotografies de la terra cremada, del paisatge arrasat de llocs emblemàtics com la Trapa, que tot just es recuperava de l'incendi de 1994; de vorera de mar amb les cendres arribant fins a l'aigua; de les avionetes sobrevolant el Galatzó; dels bombers lluitant contra un foc complicat de controlar i sense treva... I, també, d'Estellencs buit, un poble fantasma amb les paperines de festa solitàries en un carrer sense vida. Els veïns, una part, estaven a Esporles, acollits en un poliesportiu. Tots estàvem amb el cor encongit, resant a tots els déus perquè el vent deixi de bufar i s'acabi aquest malson. Mercè Pinya, que ha estat aquests dies a la zona anant i venint d'un poble a l'altre, explica històries de desolació, de tristesa, però també de solidaritat i lluita constant contra unes flames que han omplert de fum i cendra el cor dels mallorquins. Les xarxes en van plenes, de tristesa, també de crides de gent que no sap com ajudar i vol fer-ho com sigui encara que ara, com expliquen els que en saben, el millor és no fer nosa. Si fins i tot els batles han hagut de demanar que la gent deixi de portar menjar als afectats perquè ja n'hi ha massa... Molts es recorden de les retallades en la prevenció i ja comencen a demanar caps però, malgrat la ràbia impotent, encara hi ha massa feina per fer. El foc encara crema.
