TONI CATANY va morir ahir a Barcelona d'un infart que li va arribar de sobte i que ens va deixar a tots en estat de xoc. La primera sensació va ser que ens hem quedat orfes d'un dels nostres artistes més grans, un fotògraf amb una obra immensa, personal i poètica que a més va ser un dels primers a reivindicar el patrimoni fotogràfic de les Illes. Catany va ser un artista visionari i personal que quan tothom es delia per les noves tecnologies ell va cercar les velles recuperant antigues arts fotogràfiques com els calotips, cosa que ara estan fent les noves fornades de fotògrafs artístics. Però Catany no es va quedar aquí i el seus treballs artístics i documentals varen tenir una gran diversitat. I si s'havia interessat per allò antic també ho va fer per allò més nou i va experimentar amb la fotografia digital aconseguint el mateix efecte pictòric, solemne i contundent d'unes imatges que sempre semblaven perfectes. Compromès amb el seu entorn, sempre li agrairem que ens deixàs publicar una de les seves fotografies de la sèrie Somiar Déus a l'especial que vàrem fer per la Nit de l'Art (que avui reproduïm de nou com a homenatge). I, recentment, va ser un dels primers a donar una obra per a la caixa de resistència dels docents. Generós com era, intentava de manera infructuosa que al seu poble, Llucmajor, hi hagués una fundació internacional dedicada a la fotografia a la qual ell cedia la seva col·lecció i fins i tot la seva casa. La miopia política dels nostres governants ho va impedir, i això ho haurem de recordar quan comencin a ploure ara les alabances.
