L'ALTRE DIA una amiga em deia preocupada que estava veient una caça de bruixes descontrolada amb motiu d'aquesta allau de corrupció que hem viscut i que dia rere dia surt a la llum als jutjats. Deia que conductes que abans semblaven normals, que tothom coneixia i per les quals ningú s'escandalitzava són ara motiu d'escarni públic i provoquen peticions de penes sobredimensionades per atendre les ganes de sang del poble. Potser sí que jo també veig a vegades unes ànsies de venjança malaltisses en gent abans assenyada que m'esfereeixen, però està clar que motius per a aquesta ràbia n'hi hagut molts. Avui publicam una carta des de la presó de Margarita Sotomayor, una periodista que va ser cap de Comunicació del Consell de Mallorca i que ha estat condemnada a cinc anys de presó per haver avalat subvencions falses que varen beneficiar Unió Mallorquina, que controlava el Govern insular i l'havia contractada. La justícia, atenent les proves que tenia i les declaracions de tots els encausats, ha considerat que era culpable i això no té volta de full. El seu cas, però, i les seves reflexions des de la presó, crec que poden ser útils a molts funcionaris i també als assalariats elegits a dit pels polítics de torn. Val més rebre una esbroncada, un expedient, fins i tot un acomiadament, que acabar a la presó per haver acceptat participar en una trama corrupta. Aquests 'favors' i aquest 'això no ho notarà ningú' acaben malament. És més, m'estranya que no hi hagi més denúncies des de dintre. Donaria tranquil·litat.
