Un art optimista i lliure

Vaig començar a estimar l'obra d'Alfaro gràcies a Línies al vent II , una escultura de tubs d'acer inoxidable que està situada al bell mig de l'estany del Parc de la Mar de Palma. Neta, simple, elegant, dibuixant el cel amb la gosadia d'un artista lliure i optimista. Anys més tard vaig tornar a encisar-me amb Ones , la gran escultura a l'entrada del port de Barcelona que manté el mateix esperit. Alfaro ha fet molta escultura pública, però la seva no molesta mai. Acompanya, alegra, anima a la contemplació i al joc, però tampoc és trivial ni anecdòtica. Encara que de manera simbòlica i metafòrica, sempre sembla referir-se a la vida, a les persones, a les idees, a la reivindicació del millor i la superació del neguit. El que conta és la forma, el dibuix, l'expressió, el moviment. Va beure de les fonts de les avantguardes constructivistes i va ser coetani dels minimalistes i dels cinètics, però tot i que en el seu treball s'hi pot trobar una mica de tot va acabar creant un llenguatge propi que, com ell, ens ajuda a ser més lliures.