EL PARLAMENT Europeu debatrà en breu un informe sobre memòria històrica que incorporarà una proposta per tal d'impedir que als mitjans i en els discursos públics hi hagi una "banalització" dels règims totalitaris. Hi ha preocupació a Europa pel fet que la crisi, tant l'econòmica com la política fruit del descrèdit de la classe política, adobi el terreny a la demagògia i al populisme que precedeix l'ascens de partits d'ultradreta i neofeixistes a tot arreu. Per això, diuen, la millor mesura és l'educació i el rigor històric. De vegades sembla que això s'hagi oblidat. Ho hem vist darrerament molt sovint quan, especialment polítics del PP i mitjans afins, es fan analogies i comparacions entre el nazisme i el procés sobiranista català o polítics independentistes i dictadors com Stalin o Hitler. Mentrestant, consideren que és un fet anecdòtic i banal que militants del seu partit facin exhibició de banderes preconstitucionals i salutacions feixistes. El franquisme, per molt que hi hagi un romanent sociològic que desgraciadament encara es manté en cert sector, va ser un règim totalitari i antidemocràtic. Una dictadura. No hi ha mitges tintes en això. Ni és just que es vulguin comparar processos democràtics amb règims totalitaris, ni es pot salvar ni defensar el règim que va imposar amb un cop d'estat Franco. A Espanya, en canvi, s'està traient de contingut la Llei de memòria històrica, es posen tot tipus de traves a l'obertura de les fosses de les víctimes i tot són excuses per no condemnar res.
