LA BANCA espanyola ha rebut fins ara 175.000 milions amb ajudes públiques i 313.000 milions de préstecs tous del Banc Central Europeu. Són dades de l'abril d'Alternativas Económicas , l'excel·lent revista que dirigeix Andreu Missé i que us recoman vivament. Tot i així, mentre la banca anava pidolant ajudes públiques -és a dir, amb els doblers dels contribuents que abans s'havia ocupat d'esprémer de totes les maneres possibles- amenaçant amb la desfeta del país, els seus equips directius continuaven apujant-se el sou. Aquest és el quid de la qüestió de la demanda que acaba de posar la Fiscalia Anticorrupció contra alts directius de CaixaCatalunya, una entitat que està en procés de desintegració, en mans ja de l'Estat i que ens ha costat a tots molt de sofriment en forma de retallades i ajustos. No és l'única, és clar. Tenim el cas escandalós de Bankia, el de Caja del Mediterráneo i el de tantes altres que s'han beneficiat d'ajuts públics milionaris sense que això hagi fet tremolar la mà als seus responsables, tant públics com privats, a l'hora de perseguir de manera implacable els impagats mentre s'adjudicaven remuneracions fixes o variables milionàries amb el convenciment que ells, que tan "bon gestors" han demostrat ser, s'ho mereixien. Segur que hi ha hagut gent molt responsable i preparada que ho anava avisant i que efectivament ha impedit mals majors, però que no s'estranyin que la ciutadania aplaudeixi quan veu que alguns comencen a rebre. Necessitam creure que la justícia existeix.
