El funeral d’“un àngel”

“Hola, demà voles a Suïssa per anar al funeral d’Audrey Hepburn. ¿No et fa il·lusió?” Tot i que soc poc mitòmana, em van venir al cap les imatges de Sabrina, de la princesa Anna de Vacances a Roma, de la Holly d’ Esmorzar amb diamants, de l’Eliza de My Fair Lady... I, també, de la serena Marian de Robin i Marian, segurament el més semblant al que devia ser la gran dama de Hollywood en els seus darrers anys. Cinc dies abans, el 20 de gener del 1993, s’havia mort, jove, als 63 anys, d’un càncer abdominal. Feia un temps que estava retirada a la casa que tenia al petit poblet de Tolochenaz, al comtat suís de Vaud, molt a prop del llac Léman.

La nit abans em vaig passejar pel voltant de casa seva, rodejada d’un alt mur de pedra a prova de paparazzis, i el dia del funeral seguia de lluny, amb desenes de periodistes, el darrer adeu d’una dona que no va perdre l’elegància ni la senzillesa fins el darrer moment. Tot va ser molt auster. Un funeral íntim al qual només van tenir accés unes cinquanta persones properes que després, en processó, van anar fins al petit cementiri situat dalt d’un petit turó amb vistes al poble. El fèretre el van portar els seus dos fills -un, fruit del seu matrimoni amb Mel Ferrer, i l’altre, amb el metge Andrea Dotti-, així com el seu germà, el seu darrer company sentimental, l’actor Robert Walders, i el seu amic de l’ànima, el modista Givenchy. Era un dia una mica grisós, però sense pluja, i l’ambient era d’una tristor continguda. Hi havia els seus exmarits, i amics actors com Roger Moore i Alain Delon.

A la cerimònia religiosa va ser el príncep Sadruddin Aga Khan, alt càrrec de l’ONU, qui va fer l’elogi d’una actriu que va col·laborar activament amb la feina de l’agència com a ambaixadora de l’Unicef en més de 20 països. Edda Kathleen Hepburn-Ruston havia patit de nena durant l’ocupació nazi de Bèlgica, on havia nascut, i d’Holanda, d’on era la seva mare, i recordava molt bé els horrors de la guerra. “S’ha dit que Déu ha rebut al cel un nou àngel”, va dir el pastor amic de la família que va oficiar el funeral. “No sé si ho era en el sentit que se li dona al terme, però estic totalment segur que sí que en veritat era un àngel”. Per a ells, Audrey Hepburn no en tenia només la cara, d’àngel, sinó també el cor. Sobre la discreta tomba sempre hi ha flors.

Etiquetes