ES MIREN amb la complicitat dels que han passat més anys plegats que sent fadrins. Els basta això, una mirada, per saber el que pensa l'altre, no se'ls ha vist mai en públic fer-se cap retret. La seva és una llarga història d'amor de més de 65 anys, que és el temps que fa que són casats, perquè hi hauríem de sumar el festeig, que antuvi era llarg i pesat. Han viscut moltes coses plegats. La vida al poble on van néixer i la vida a Ciutat on van anar a cercar una vida millor. La van trobar treballant molt, a totes hores i sense defallir. Ara s'ho miren amb nostàlgia i en la conversa aflueixen sobretot els records de la infantesa i la joventut, plena de noms que ja fa molt de temps que no hi són. Alguns per llei de vida, d'altres massa aviat. Ho expliquen als néts i als nebots sense amargura, amb un somriure als llavis i aquest pudor dels que estan acostumats a tirar endavant i no queixar-se gaire. Han après a gaudir de les coses bones i això és el que transmeten. Es miren, es cuiden, pendents sempre un de l'altre. I els jovenets se'n fan creus de com han pogut aguantar tants anys i els miren amb una certa enveja mentre s'agafen les mans i premen fort com fent un vot perquè també ells, que tot just fa sis mesos que es coneixen i encara no s'endevinen amb la mirada, puguin tenir una història d'amor tan llarga i serena com aquesta. Callats, els grans, ho comenten amb admiració i es pregunten si arribaran tan lluny. Aixequen la copa de cava i brinden per una llarga història d'amor. Una de les coses que més de gust ve de celebrar. Salut.
