ELS DOCENTS de les Illes han fet moltes classes aquests dies. Ens han donat a tots lliçons de compromís, d'organització i de responsabilitat. Ens han ensenyat que no estàvem adormits, que si volem podem mobilitzar-nos i que, encara que sigui dur i difícil, val la pena lluitar pel futur del nostre poble, que és el mateix que per una educació de qualitat i digna. Han aguantat tres setmanes una pressió extrema en què han aconseguit que gairebé tota la societat els fes costat en una cosa tan difícil com és una vaga indefinida. Les famílies han suportat els mil problemes logístics que suposa no tenir classe i haver de tenir els al·lots a casa com si estiguessin de vacances sense gaires queixes. N'hi ha hagudes, és clar, però és admirable la capacitat de resistència de molts pares i mares que fins i tot s'han organitzat per no dur els al·lots a classe i permetre així que els mestres poguessin anar-hi i cobrar aquell dia. El curs encara no ha començat i la sensació és que de moment ja s'ha passat la revàlida. La decisió d'ahir, que s'haurà de concretar aquest cap de setmana, d'aturar temporalment la vaga, és una altra lliçó que en aquest cas podem qualificar de magistral. S'han trobat un frontó en un Govern sord i tancat que no ha entès res de res. No volen negociar i els docents, conscients que això va per llarg, han decidit tornar a les aules per, com deia Guillem Barceló, assegurar-se que "el desgast sigui per a la Conselleria i no per a les famílies". Però no desconvoquen la vaga, que es pot tornar a activar en qualsevol moment. Això no s'ha acabat.
