IAQUÍ

Les lliçons que podem aprendre

AQUESTS DIES haureu vist que el diari duu molta informació sobre la Via Catalana, la cadena humana que ahir va recórrer Catalunya de punta a punta en defensa del dret a decidir i la independència. Ho feim perquè és un fet informatiu rellevant, el més important que ha passat a Espanya aquesta setmana, i a més tenim la sort de tenir un gran equip de professionals a l'ARA de Barcelona que ha cobert al detall aquest esdeveniment que ha mobilitzat més d'un milió de persones. A les Illes està clar que el sobiranisme és minoritari i encara que algun dia s'haurà d'encetar el debat sobre què faríem si Espanya i Catalunya se separen, el que em sembla més rellevant de la Diada catalana d'ahir, i de la del 2012, és l'esperit cívic, festiu i pacífic amb què s'ha celebrat. L'Assemblea Nacional Catalana, un grup de voluntaris, ha aconseguit que la gent, molta gent, sortís al carrer a demanar que la deixin escollir. Sense retrets ni queixes, demanant un dret que sembla obvi. És una manera de reclamar en positiu, sabent el que es vol i fent les accions, imaginatives i alternatives, que li permetin donar notorietat i marcar l'agenda política catalana i espanyola. Tal vegada hauríem de deixar de dir tantes vegades "no vull" i començar a deixar clar el que sí volem. Actuar per reacció, tot i que a vegades, com ara, és inevitable, duu a un llarg camí de frustracions perquè els que imposen a la força les seves idees ja tenen assumit que hi haurà protestes, i les cerquen. És difícil, ja ho sé, però és una estràtegia que valdria la pena provar.