ELS MESTRES són el col·lectiu que primer percep els problemes i els conflictes d'una societat. I a la nostra en tenim molts i molt greus. Vivim una doble moral en la qual com a col·lectiu permetem que hi hagi guetos turístics on tot està permès i al mateix temps som de conviccions conservadores. Ja fa massa anys que això passa i diverses generacions han crescut veient com el que els deien a casa i a l'escola estava permès i promogut socialment al carrer. Una moralitat dual en què el que es valora és fer doblers amb el que sigui i en què el coneixement no té cap tipus de compensació en la projecció professional ni el model econòmic. A més, les successives onades migratòries, intensives la darrera dècada, han provocat encara conflictes. Ara mateix lideram l'Estat quant a població immigrant (20,1%) i només a Palma el 48% dels habitants són nascuts fora de l'illa. Els mestres s'han trobat amb tot això. Ells han estat els garants que això no esclatàs, els que han vetlat per la integració, per promoure el respecte, la diversitat, la pau social. I ho han fet sense tenir moltes vegades les eines adequades i conscients que els calien més recursos, més suport, més inversió, més formació, més coneixements i més suport de la societat i de l'Administració. Ells han estat a la primera línia de la trinxera, i sí, tot és millorable (ho analitzam en el dossier especial d'avui), però és lògic que darrere ells, avui, hi hagi un tsunami verd. Tothom veu el que passa i la societat els està agraïda. I, com ells, ha dit prou.
