ENCARA DON voltes a la novel·la i em vénen ganes de demanar a Guillem Frontera que m'expliqui més coses dels personatges perquè, acostumada com estic al tot mastegat de les sèries, m'han quedat molts interrogants enlaire. Això passa molt sovint a la bona literatura i, sense voler fer de crítica literària, que no ho som, a mi m'ho ha semblat L'adéu al mestre , el llibre que Frontera presenta demà a Can Alcover (si podeu, anau-hi). M'interessa molt el retrat que fa d'una època, els vuitanta, en què a Mallorca es va viure una barcelonitis que va tenir conseqüències demolidores per a alguns especuladors -merescudes- i també per a molts artistes que no varen poder superar mai la frustració de no arribar al que se suposava que havia de ser el seu destí, l'èxit i la fama. Ho vaig viure bastant en els meus inicis periodístics i crec que va ser un aprenentatge important que, per altra part, he vist reproduït després en altres contextos amb altres figures o estils artístics. M'agrada com ho explica Frontera, i no us ho contaré perquè és millor que llegiu el llibre, però el que també m'ha atrapat és com tot aquest fenomen real serveix de teló de fons de la història d'uns personatges misteriosos i a la vegada molt propers que diuen molt de la Mallorca en la qual vivim ara. Tenc la impressió, en certa manera, que aquest adéu al mestre reflecteix la pèrdua de valors i de referents que encara patim. Aquests dies ho hem vist, necessitam tornar a creure en els mestres perquè ja hem vist on ens porta substituir-los pels doblers.
