Sé que no n'hi ha i que precisament el tema del transport és una de les nostres mancances, però per a mi i per als molts illencs que tenim mitja vida a Barcelona i mitja vida a les Illes, això del Pont Aeri, el títol d'aquesta nova secció, és una reivindicació històrica. Aquí miraré de parlar-vos del que fan i el que pensen els "expatriats". És una comunitat important, amb gent coneguda i molta de desconeguda, que des de la distància té de vegades les idees més clares i que, molt sovint, no ha deixat de tenir l'antena posada sobre el que passa per aquí.
TORNARIES? Esperança Carrió, 29 anys i doctora en farmàcia, calla i ho rumia una estona. "Sí, clar que vull tornar, i ho faré en algun moment, però ara mateix crec que és una mica d'hora per pensar-ho perquè em fa por perdre els reptes i les oportunitats que em dóna una ciutat gran com Barcelona. Tenc ganes de poder equivocar-me una mica més". Va aterrar a Barcelona el setembre del 2002 i s'hi ha sentit ben acollida. Hi ha trobat amics, amor i un entorn professional que l'ha ajudada a créixer. Tanmateix, la seva especialització en etnobotànica li ha permès mantenir sempre el vincle amb Mallorca. Fa poc va presentar a la Universitat de Barcelona la seva tesi sobre etnobotànica mallorquina a partir d'unes 200 entrevistes a 235 persones de tots els municipis de l'illa. "Vaig triar aquesta tesi per poder estar més a prop de Mallorca, i m'ha permès redescobrir l'illa i tornar a enamorar-me'n a través de les seves gents i de l'ús tradicional de plantes".
ES PERD AQUEST CONEIXEMENT? "Una de les conclusions de la tesi és que el coneixement etnobotànic és dinàmic, beu de fonts antigues però s'actualitza amb el temps, perquè apareixen plantes noves que abans no hi eren o perquè la nova nomenclatura mèdica fa que s'emprin vells i nous remeis per a malalties que abans no eren tan conegudes, com el colesterol o la diabetis". "Jo he entrevistat sobretot gent gran, la mitjana d'edat eren els 76 anys, i ells mateixos veien com aquest coneixement canvia de manera molt radical. Com em deia un informant, tot s'ha tornat més pràctic perquè abans hi havia molt de doi...". Tot i així, algunes "supersticions" es mantenen. "Es repeteixen molt els números senars. Això ho trob curiós. És a dir, per exemple, si es fa una infusió de fulla d'olivera, la planta més citada, per fer baixar la sang, han de ser cinc, set o nou fulles; i si es parla del brot florit de la camamil·la per al mal de panxa és el mateix". Explica que les activitats curatives de les plantes més citades pels seus informants tenen a veure amb curar els cucs (per exemple, amb la ruda), tranquil·litzar (til·la, tarongí...) o fer una bona digestió (camamil·la i herba-sana...).
FAS BÚNQUER ENSAÏMADA? "Una mica. Col·labor com a sòcia a l'Espai Mallorca i m'agrada trobar aquest trosset de l'illa. Record que un dia una de les sòcies va proposar fer una xerrada sobre la Trapa i es va parlar molt del recent incendi. Molta de la gent que estàvem allà somiàvem en una Mallorca millor, i tot el que ha passat amb el TIL i el moviment antigovern en general ha fet que la gent també allà començàs a pensar que sí que es podien canviar les coses. Sempre havíem dit que a Mallorca, quan passa alguna cosa, alçam les espatles i deim 'tanmateix'. Veure que no és així fa molta il·lusió. Et sens acompanyat en el somni".
