EM PREOCUPA MOLT la passió privatitzadora que li ha tornat a entrar al govern estatal. En la primera onada, a mitjan anys noranta, vàrem quedar sense gairebé cap empresa pública i es va constatar que els beneficis de la venda varen anar a les butxaques dels executius que l'havien gestionada (cas de Juan Villalonga, l'amic d'Aznar, al capdavant de Telefónica) i als fons financers internacionals. Els contribuents que havíem ajudat a construir i mantenir aquelles empreses vàrem quedar amb dos pams de nassos i vàrem haver de pagar cada vegada més i sense la garantia que els servei estaria assegurat. El Consell Consultiu de Privatitzacions, presidit ara de nou per Luis Gamir, el mateix que en l'onada de 1996-2004, ha fet un informe en què recomana la venda de la gestió d'AENA, és a dir, dels aeroports. D'acord que té un dèficit de 13.000 milions, però no és comparable al que han tingut alguns dels bancs privats que, en canvi, hem nacionalitzat i pagat sense dir ni mu. A sobre, se la volen vendre per dos duros, ja que com a molt en traurien 3.000 milions. No sembla que tingui gaire sentit. A més a més, crec que els illencs hauríem d'exigir un control públic del nostre enllaç amb l'exterior. No podem dependre dels interessos d'un fons de risc o de l'estratègia global de grans multinacionals que en qualsevol moment poden apujar taxes o reduir línies. Sé que no es pot simplificar, però aquí sí que tots, Govern, oposició, empresaris, sindicats i ciutadans, hauríem d'anar a una. I dir que no.
