ÀNIMS AMUNT. La manifestació de diumenge va ser tan intensa que ahir tots ens vàrem aixecar com si tinguéssim ressaca (i això que més familiar, lúdica i serena no podia ser). El cas és que l'adrenalina verda que es va descarregar als carrers de Palma va entrar a les venes i, com sol passar en aquests casos, l'esgotament pot fer que després baixi l'ànim, i l'eufòria inicial es converteixi en cansament i depressió. Però res d'això. Ànims amunt. Ja se sabia que amb aquestes prop, o més, de cent mil persones als carrers de les Illes no n'hi hauria prou. Es va donar confiança als docents i ells ara han de jugar les seves cartes sense presses. Aquesta és una cursa de fons, encara que l'obstacle sigui la consciència, que tenim tots, que els al·lots en algun moment no gaire llunyà hauran de començar les classes. Després de tot aquest esforç ara no és el moment de defallir, sinó de recuperar forces i insistir en el que es considera just. La vaga continua, i les negociacions també. La pilota està ara a la teulada del Govern, que, tot i que ahir va intentar de tota manera treure ferro a la marxa i minimitzar l'impacte de la gran onada verda, no podrà esborrar les imatges i els sentiments. I per alegrar una mica els ànims, em qued amb un detall que em va cridar l'atenció. Us vàreu fixar en la coqueteria de moltes de les participants adaptant-se amb picardia la camiseta? O que molta gent, a falta de l'oficial, va cercar les peces verdes que tenia a casa? O l'enginy artesanal de les pancartes? I les escasses banderes?
