TENIR MAJORIA absoluta és una cosa i tenir sentit d'estat n'és una altra. El Partit Popular passa el corró per allà on compareix -d'això a les Illes en tenim proves diàries- i sempre que pot també l'aplica a escala estatal. Ahir hi va haver dues votacions clau al Congrés en les quals els populars varen votar en solitari, és a dir, cap altre grup parlamentari no va fer-ho com ells. En una, en contra que es declaràs delicte l'apologia del franquisme, i en l'altra, a favor de la llei Wert, que vol "espanyolitzar" els estudiants d'arreu. Ha estat una coincidència que tal vegada hauria de fer reflexionar els seus líders, no sols sobre l'evolució de les enquestes sinó, sobretot, sobre el seu paper en el descrèdit de la política i en la convicció que tenen els ciutadans que els partits no pensen en el bé comú, sinó només en el dels seus militants. La llei Wert, oficialment anomenada LOMQE, és un TIL a l'engròs que tindrà els dies comptats perquè durarà el que duri el PP al poder o amb majoria absoluta. No tenir voluntat de fer una llei educativa que gaudeixi del consens polític i social -ja hi ha convocada vaga per a dia 24- és una demostració que l'educació en si mateixa no és l'objectiu de la norma, sinó la imposició ideològica de determinats preceptes. L'argument que en les lleis anteriors -massa- que hi ha hagut en democràcia tampoc no hi ha hagut consens no és bona excusa. Els errors del passat han de servir per aprendre, no per tenir barra lliure per repetir-los. En aquest sentit, com el TIL, la LOMQE és totalment antipedagògica.
