Opinió 11/02/2014

Si t'agrada l'art, tant és l'època

Catalina Serra
3 min

Hi és des de l'inici, des d'abans que obrís les portes, i coneix com ningú els secrets i els tresors de la col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), que, com a conservadora responsable, ha ajudat a transformar en un fons amb sentit a partir del collage d'obres d'orígens diversos inicials. El 1978, a 20 anys, Antònia Maria Perelló va arribar a Barcelona per acabar la carrera d'Història de l'Art, que llavors no es podia fer a la UIB. Primer es va interessar per l'arquitectura mallorquina i catalana del segle XVIII, però la vida la va anar redigirint cap a l'avui. "Vaig fer feina en una galeria, en una revista, i després vaig entrar al servei d'exposicions municipal del Palau de la Virreina, on vaig topar amb l'art contemporani. Després de set anys, el 1992 vaig entrar al Macba. I fins avui".

LA HISTÒRIA SERVEIX PER A L'AVUI? "I tant. Tot el que he après del passat és útil per a l'avui, i també les tècniques d'estudi. I, a més, a la gent que ens agrada l'art ens agrada tot l'art, sigui de l'època que sigui. Si ara hagués d'anar a treballar a un museu clàssic, ho faria sense cap problema, perquè tot m'interessa. Els canvis sempre obren portes". Ho diu convençuda, i s'entén perquè és una dona curiosa, però seria un problema per al Macba i, de rebot, per a l'art barceloní, que ella segueix de manera atenta i discreta des de fa molts anys. Queda clar que l'apassiona. "En contraposició a l'art antic, el contemporani és més un reflex de la societat. Et pot agradar o no, però no el pots deixar de banda; és on hi ha el pols de les inquietuds de l'home contemporani, de la gent, no sols de les elits o del poder com el que ens ha quedat de l'art històric. És vida". Ho ha vist des d'un museu també molt viu que ha passat per tot tipus de polèmiques, debats i crisis. "Ho he vist tot i ho continuu veient, no m'he avorrit ni un segon". Els moments més durs? "Quan no hi havia gerent o director, perquè el més difícil de dur és la indefinició. A la resta hi ha hagut períodes menys o més intensos, com els de Manel Borja-Villel, amb qui vàrem aprendre una manera professional de treballar, però tot ha estat apassionant".

VAS D'EXPOSICIONS A MALLORCA? "Sí, sempre que puc. Hi vaig veure una gran millora fa uns anys, però en els darrers temps crec que s'ha tornat enrere. Es veu que allò interessant ara és mirar el que passa a les galeries noves que han obert". Com molts illencs, encara que ja fa més anys que viu a fora que a l'illa, torna sempre, cada any, totes les vacances, amb el marit català i els dos fills, ja de 20 i 16 anys. "Em queden alguns amics de la universitat i sempre que torn faig el que puc per veure'ls i també per seguir el pols del que hi passa. I intent no posar-me gaire nerviosa amb el tema polític. Quan em varen explicar allò de l'informe 'Trepitja' pensava que era una broma, no ho creia!!". I no has pensat mai a tornar-hi? "Sí, moltes vegades. M'ho he plantejat, sobretot, cada vegada que sortia una plaça a la qual podia optar. Hi ha moltes coses que m'estiren, però encara em don terminis i pens que tindré temps més endavant". L'ha animada, com a tots, el moviment verd del darrer any. "Per primera vegada gent de fora em comentava en positiu el que passava a Mallorca. És esperançador. I m'agrada molt també aquesta recuperació del folklore actualitzat que fan grups com Taverners. La gent jove és molt activa, més que en els meus temps".

stats