Arriba corrents perquè se li ha allargat massa el dinar. L’he esperat a fora del Barcelona Elèctric, el local al barri del Born on treballa, perquè a dins el so de la màquina de decorar la pell m’esmussa. Fa una mica de fresca i Álvaro Llorar (Palma, 1984) va molt abrigat. Només un tatuatge que guaita pel coll i un altre que li baixa pels braços revelen la seva passió: els tatuatges. Els fa a Barcelona i a Palma, i allà on el conviden. Ara acaba de tornar de París, feia unes setmanes que era a Austin i es prepara per partir cap a Roma i Luxemburg. Hi va, explica, com a artista convidat d’altres estudis d’arreu on té amics i col·legues. “I és curiós, però com més viatj més m’agrada Mallorca”, diu.
QUANTS TATUATGES DUUS? “No ho sé, n’he perdut el compte. Només em queda per tatuar l’esquena i algun forat del braç... Amb els anys segur que em faltarà espai...”. Álvaro Llorar explica que es va fer el primer tatuatge a 17 anys, a Barcelona, i que mai no ha volgut llevar-se’n cap. “Ni se m’ha passat pel cap, ja formen part de la meva vida i, a més, m’agrada tenir a la pell el record dels meus amics il·lustradors”. Després de fer l’FP d’Arts Gràfiques a Mallorca, se’n va anar per estudiar il·lustració a l’escola Masana i, més tard, fent un altre curs, va coincidir amb molts tatuadors que el van introduir en aquest món. “Però al mateix temps vaig continuar pintant i fent il·lustracions, mai no ho he deixat del tot”, explica. “No faig el mateix. Un dibuix no funciona igual a la pell que damunt paper. A la pell es pateix un desgast amb el pas del temps i hi ha coses que no hi van bé; per això, les coses que faig d’il·lustració són diferents. Ara m’interessen les textures i també m’agrada la pintura antiga i barroca; voldria fer una mescla de clàssic amb el meu estil”.
HI HA ESTILS EN ELS TATUATGES? “Cada tatuador té el seu, i si és gent que té una mica de trajectòria els reconeixes aviat. Jo quan veig un tatuatge ja sé de qui és, tant si viu a Barcelona com si és d’alguns bons que hi ha per Europa. El nostre estudi és un dels millors i ve molta gent de fora per fer-se un tatuatge”. Explica que ara mateix els llocs més punters en aquest ram són els Estats Units i el Japó. “A França ara s’ha posat de moda un estil de disseny gràfic, però a mi m’agraden més els tradicionals, tipus mariner o americà. Crec que els tatuatges clàssics són els que millor funcionen a la pell. Línia negra, ben marcada. Com més detalls hi vols posar, pitjor quedarà al cap dels anys”.
VAS MOLT A MALLORCA? “Sí, molt. Em pas tot l’agost a Banyalbufar i cada mes hi vaig per feina a l’estudi d’un amic, Nil Marqués. Tenc gent començada, amb un tatuatge a mitges, i hi mantenc molt el contacte perquè allà hi tenc la família i els amics de sempre”. De moment, no pensa moure’s de Barcelona, però tampoc no s’hi veu per sempre. “Està molt bé, però jo som més tranquil i el ritme de la gran ciutat em sobra una mica. Amb el temps m’agradaria tornar a Mallorca, tenir un estudi per pintar, viure al camp i treballar menys dies”. Ara és temporada alta perquè a l’estiu la gent es tatua més perquè és quan llueixen. “I també et miren més perquè encara hi ha prejudicis amb els tatuatges. A Mallorca encara es nota molt, tot i que ha canviat els darrers anys, ja que és una societat més tancada. Tanmateix, depèn dels ambients”.
