ESBÓS

Un temps real molt relatiu

Fins al 10 d’abril es presenta a l'Arts Santa Mònica 'Real time', una exposició feta a partir d’obres tecnològiques que tenen com a material primer el temps real.

DESPRÉS D’UNA SETMANA d’ensurts informatius continuats, d’estar pendent de les notícies al minut, semblava una bona idea arribar-se a l’Arts Santa Mònica per veure si tot això que semblava tan omnipresent, tan urgent, havia traspassat les seves parets. La raó és que fins al 10 d’abril s’hi presenta Real time, una exposició feta a partir d’obres tecnològiques que tenen com a material primer el temps real. Són obres reflexives que ens volen fer prendre consciència de l’aclaparament informatiu en què vivim, dels diferents temps del món en funció de la latitud i, també, d’aquesta mania que tenim de comptabilitzar-ho tot, d’ensenyar-ho tot en el moment que passa, de viure la vida a través d’una pantalla en lloc de gaudir-la en directe.

El que passa amb aquestes obres, però, és que requereixen molt temps per poder veure-les amb tranquil·litat o, si es fa ràpid, que sol ser el més habitual, els missatges arriben incomplets, equívocs, superficials, com de fet també passa a la vida real, en el temps real, quan anem fent mirades ràpides a les xarxes socials o a les webs sense aprofundir-hi a fons. A sobre de l’entrada del Santa Mònica, per exemple, hi ha una pantalla led en què es van passant notícies. Hi llegeixo: “L’estiu arribarà a Olot”. I, sorpresa, me n’alegro, tot i que no en tenia cap dubte. Més tard, quan veig per la cartel·la que aquesta - Time Slip -és la primera obra de l’exposició, i m’espero que torni a sortir la notícia, entenc primer que es parla d’una obra titulada L’estiu i, després, que la gràcia de l’obra és canviar el temps verbal posant en futur notícies diverses que capta de la xarxa.

Ja a la sala, el primer que et trobes és una obra titulada 0%, que també és una pantalla de leds que funciona com un marcador que va sumant el temps en què hi ha hagut visitants clavats al davant de la peça. Des que va obrir l’exposició, el 28 de gener, hi havien estat dijous passat quan la vaig veure 16 hores, 24 minuts i 20 segons. No em sembla gaire, la veritat, però tampoc és una obra que exigeixi estar-s’hi molta estona.

INTERESSOS VARIATS

On sí que un s’hi pot entretenir és al davant la pantalla que mostra la peça I wanted to see all of the news from today, de Martin John Callanan, una obra del 2007, cosa que té el seu valor, que es va actualitzant diàriament amb les portades de prop de 500 diaris de tot el món. Està pensada per mostrar el soroll mediàtic, però de fet ara ja es pot llegir com un conjunt informatiu d’interès reflexiu. No tant del que ha passat al món, que també, sinó de les diferents maneres de valorar les notícies. És instructiu. El que interessa als uns és invisible en els altres.

Miro The rhytm of the city, amb els metrònoms que marquen el ritme de les xarxes socials en diverses ciutats -més lenta Barcelona que Tòquio-, i la relaciono amb Horizon, on diverses webcams mostren en temps real imatges de llocs allunyats del món. Somio amb el pas del temps a Neptú tot mirant els rellotges que corren a diferent velocitat i penso que el temps, fins i tot el real time, és relatiu. Era això, no?