Vaig deixar el cotxe quan el diari en el qual treballava va canviar la seu que tenia en un polígon i es va traslladar al centre de Barcelona. Em va canviar la vida. Mai no me n'he penedit. Quan havia de sortir fora de la ciutat, mirava d'anar a llocs on hi hagués transport públic. I amb més o menys fortuna, quasi sempre ho aconseguia o trobava una alternativa atractiva. Menys a Mallorca. Viatjar per l'Illa sense cotxe és una odissea impossible si és que no es té tot el dia per perdre. He contribuït durant molts anys a engreixar el negoci dels rent a car. I a aprimar, en conseqüència, la meva butxaca i la possibilitat de poder venir més vegades. De petita record que encara agafava el tren d'Artà a Palma. Llavors es feia llarg el trajecte i, quan a ca nostra varen comprar els 600, tots estàvem encantats de poder anar en cotxe, perquè això ens feia sentir independents i moderns. Allò modern avui, però, és anar en transport públic. Per sostenibilitat ambiental, per comoditat i perquè la lògica ens diu que tant de cotxe en un territori tan petit és inviable. Trobareu a Societat un excel·lent reportatge de Mercè Pinya sobre aquest tema que explica bé les demandes dels batles de la zona. Just abans hi ha un altre reportatge de Maria Fuster que, per mi, en certa manera, hi enllaça. Mostra la vida quotidiana de Son Gotleu, un barri estigmatitzat on molt bona gent treballadora lluita per tirar endavant. Aquesta gent que vol i necessita un transport públic ampli i eficient perquè, de vegades, d'això en depèn la feina.
