AVUI NO HA estat un dia normal. Avui les fotografies que representen millor el dia no són les dels nins petits plorant perquè no volen anar a escola, que també n'hi ha hagut, ni tampoc el dels nins contents amb la motxilla nova, que eren molts. Avui la imatge del dia, com era previsible, era de color verd, el de les camisetes que s'han posat els mestres, els pares i els infants que reivindicaven una esperança per l'ensenyament de qualitat. I no és que no estiguin d'acord que els nins no sàpiguen anglès. Això no fa falta ni comentar-ho, perquè no hi ha cap, cap, cap pare o mare que no estigui d'acord que els al·lots sàpiguen anglès. Però si ja fa anys que es va enterrar allò de "la letra con la sangre entra", en referència als càstigs físics que es posaven als alumnes a les escoles franquistes, també s'hauria d'eradicar del món de l'educació això de "l'anglès amb el decret entra". Per poder fer en condicions un trilingüisme de qualitat, s'ha d'invertir en formació, en professorat i en mitjans. Hi ha d'haver consens, diàleg i debat amb els experts i la comunitat educativa. Per ciència infusa, per decretada, no s'aprendrà més anglès. Ja sabem que el que es pretén no és que s'aprengui anglès, sinó que no s'aprengui en català. Però encara que l'objectiu fos el primer, el verd de les samarretes el que deien avui és que així no es pot fer: sense previsió, sense mitjans, sense un calendari pactat i progressiu. Avui, molts infants no han pogut estrenar llibres perquè no saben encara en quin idioma hauran d'estudiar. No, això no és normal.
