Opinió 27/05/2014

El virus de la imatge

Catalina Serra
3 min
El virus de la imatge

Resulta que som veïns, i això facilita la trobada en una plaça de Poble Sec, que després de la tempesta matinal ara està assolellada i un altre cop mig plena de gent. Miquel Àngel Raió (Inca, 1973) ha arribat al matí de Mallorca, on diumenge va votar, i la nit en el vaixell l’ha deixat esgotat. La seva feina és difícil de delimitar, perquè el món de la imatge i la creació en què es mou és variat i, com diu, “polièdric”. “Cada dia és diferent, no repetesc pràcticament mai el que faig”, explica quan li faig desglossar els projectes actuals en els quals està. Prepara, per exemple, la dramatúrgia audiovisual per a un espectacle sobre Lou Reed i el seu disc Berlín, que dirigirà Andrés Lima al Romea; està acabant d’escriure una obra de teatre, Keep shoot’n ( Segueix disparant ), en la qual parlarà de la violència d’estat; fa videoinstal·lacions artístiques; ha rodat un espot per a una cadena hotelera mallorquina... No s’avorreix, no.

D’ON ET SENTS? “Tenc un cert sentiment de mallorquinitat, però no em sent ni d’Inca ni de Barcelona ni d’enlloc. De fet, sempre tenc el pensament de si viuria més feliç a Mallorca, amb aquesta qualitat de vida que hi ha, però la sensació final és que dins una ciutat hi ha una percepció de desarrelament i estranyesa que és bona per a la meva feina creativa, fa que no et puguis acomodar”. Raió va arribar a Barcelona el 1992 per estudiar Comunicació Audiovisual, explica que influït pel seu pare, que hi havia estudiat també de jove, i a la recerca d’una experiència intel·lectual però també vivencial. “Crec que això és molt d’aquell moment perquè el món s’ha fet petit i els joves d’ara no cal que quedin aquí, poden connectar igual amb gent similar i trobar els estímuls que cerquen a França, Sidney o qualsevol altre lloc del món”, comenta. “Jo hi vaig arribar convençut que tard o d’hora em dedicaria a escriure, però l’any 1996, una mica per atzar, vaig dirigir un curtmetratge i, des de llavors, ja no he pogut sortir del món de la imatge”. Documentals, videocreació, publicitat, videodansa, teatre, instal·lacions... Raió té el virus de la imatge.

QUAN FARÀS UN LLARGMETRATGE? “Ara li estic donant voltes. Voldria rodar un llargmetratge per sintetitzar sentiments personals i les reflexions sobre la imatge d’aquests anys. Don voltes a la manera com fer-ho perquè la indústria està desmantellada i no vull passar-me anys cercant productor”. Explica que darrerament s’ha aguditzat la seva preocupació social. “Em plantej contínuament si determinades imatges i discursos serveixen realment per fer pensar i reflexionar a la gent”, comenta. Parla d’un dels seus darrers projectes, fet amb discapacitats físics, que ara vol presentar en format expositiu amb el títol L’amputació del món. “Hi ha amputacions físiques, però també una amputació moral o ètica en el món que ens envolta que és encara més preocupant”.

HI HA VIDA ALS MARGES? Raió és un creador actiu i crític a qui li agrada veure’s una mica com outsider. Diu que Barcelona encara és burgesa artísticament, “la forma és moderna però el contingut de vegades és ranci”, tot i que “si ho compares amb Mallorca encara pots estar-ne satisfet”. Veu, però, plataformes dissidents i atomitzades de joves creadors, a Barcelona i a Mallorca, que són, diu, oasis de creativitat enmig d’un desert institucional.

stats