OPINIÓ
Opinió 10/08/2018

Decreixement i diversificació

i
Celestí Alomar
3 min

Diuen que aquest estiu ha baixat el nivell d'ocupació als hotels respecte de l’any passat i que els operadors turístics ja estan demanant rebaixes als preus de contractació per a la temporada que ve. Aquesta tonada és un clàssic del turisme de les Illes Balears. Bé, de cert tipus de turisme, el de viatges combinats; i de certa mena d’hotels, els de menor qualitat. Feia unes quantes temporades que no sonava a causa de ‘l'efecte refugi’ derivat de la crisi d'estabilitat política que sofrien certs països competidors.

Aquesta peculiar situació, producte d’una relació històricament pendular entre les empreses hoteleres locals i els operadors turístics internacionals, té una resposta fàcil en la llei de l'oferta i la demanda. Quan la demanda creix, els hotels aprofiten per apujar preus. La reacció immediata, per part dels operadors, és cercar destinacions alternatives per augmentar i diversificar el seu estoc d’oferta i, per tant, propiciar una baixada de preu on tenien contractat. Un estira-i-arronsa en qual els hotelers d’aquí solen trobar-se en una situació de debilitat a causa de la manca de control sobre el mercat. Només les grans companyies que han estat capaces de crear sistemes de comercialització propis i els productes de gran qualitat poden defugir l'envestida.

Ara, amb l'habilitació novament de destinacions turístiques a Turquia, Egipte i Tunísia, que havien estat afectades per la inestabilitat política, els operadors han recuperat una part significativa de la seva oferta que els permet tornar a pressionar sobre el mercat. Mentre això no passava, i la crisi dels mercats competidors era evident, aquí es va aprofitar per augmentar l’oferta, en una visió de curt termini. El sector d’allotjaments turístics es va convertir en ‘desitjable’ pels fons d'inversió que buscaven una rendibilitat alta i ràpida. Però, com era d’esperar, el seu vaixell insígnia de Magaluf no acaba de convèncer. Els desastres i la mala imatge continuen. I, amb els fons especulatius, els centres de decisió encara s’allunyen més. En comptes d'enfortir la poció, s'ha debilitat.

L’estadística de pernoctacions en establiments hotelers no ha fet més que insinuar una moderada tendència decreixent, i l'arribada de turistes internacionals, una tènue desacceleració perquè aparegués la trista melodia de lamentació hotelera i els operadors traguessin les seves urpes. El pèndol comença a oscil·lar novament. Però, vist des d'una certa llunyania, la situació no deixa de ser una nova oportunitat. Una bona ocasió per retirar l’oferta pitjor del mercat, aquella incapaç d'aguantar el més mínim embat, per tal de no afectar negativament la competitivitat de la resta i avançar cap a una major sostenibilitat del sistema en general. Una recepta bàsica de l'economia clàssica.

Decréixer en oferta d'allotjaments i diversificar l’economia cap a altres sectors no deixa de ser un tema recurrent que molt pocs s’han plantejat seriosament. Una tasca massa àrdua per afrontar en solitari, en un escenari inhòspit. Perquè, certament, el monocultiu del turisme de masses no constitueix el brou de cultiu més adient per a aquest tipus de repte. Però, per molt difícil que sigui, no és un impossible, ni una utopia. No seria la primera regió del món que ho fes. Altres ho han fet des de la necessitat, aquí es pot des de l’oportunitat. Una qüestió de cap, de voluntat i empenta.

Voluntat política per engegar un projecte a mitjan i llarg termini sobre una base de sostenibilitat, molt diferent del sistema actual. Els mecanismes existeixen, estan a l’abast, falta encertar-los i implementar-los adequadament. Un projecte d’aquesta envergadura requereix estabilitat i continuïtat en el temps. Per això, fa falta un pacte ampli que agrupi el major nombre possible de forces polítiques i socials. Cal mirar amb perspectiva i pensar amb grandesa. Una empresa que, segons el meu punt de vista, només és possible des d'uns postulats progressistes i d’unes polítiques inclusives que han de tenir en l’acció pública el seu referent.

S’ha entrat en un bucle en el qual la massificació, la pèrdua d’espai vital i valors tradicionals pot afectar la qualitat de vida. Una sensació que no és nova i que s’ha produït en altres circumstàncies en el passat. Una situació que, no ho oblidem, en el seu moment va propiciar la formació del primer govern progressista. Llavors, la crisi va trastocar totes les dinàmiques i va fer que altres problemes adquirissin un rang d’atenció major. Ara, quan es perceben els primers núvols en un llunyà horitzó, per evitar caure en populismes malaltissos, és el moment, amb rigor i perícia, per albirar en el decreixement i la diversificació una solució de futur.

stats