GeògrafDes de la taula on faig feina allarg la vista i a través de les vidrieres que s’obren al pati es perd per les teulades de Son Ramis agrisades pel temps i els fongs. Privilegi rural. Amb l’alarma tinc la sensació que el paisatge ha quedat en suspens. El que era un eteri taló de fons que feia companyia s’ha transformat en una foto fixa. Com si per la capil·laritat del marès de les parets s’hagués esmunyit cap amunt, fins arribar a les cobertes de les cases, el silenci de les portes tancades i persianes barrades. Percepcions diferents d’uns mateixos elements. Temps d’exili.
L’estampa urbana, en la seva edició cromàtica diürna i diari producte de la rotació terràqüia, s’ha convertit en rellotge de colors. L’hora, l’instant, en les teules i parets. La nitidesa matinera que permet apreciar els detalls, l’explosió encegadora dels blancs al migdia i la profunditat inquietant dels violetes i ataronjats del capvespre en són les agulles. Abstracció cromàtica. La transcendència del moment és que amb ell tot pren un nou sentit. Mentre, la primavera arriba en silenci, poruga, com si es resistís a fer-ho, i en la rutina del no avorriment les paraules i la reflexió sorgeixen essencials. La paraula sempre. Mots encreuats per a temps d’exili.
Desprotegits. Horitzontal, dotze lletres. Col·loquialment es diria que ens ha trobat amb els pantalons desfets i la incredulitat a la cara. Era tanta la supèrbia humana que, tot i els constants senyals que envien els sistemes naturals, no haguessin vist aparèixer ni les rates de l’Orà de Camus. Confinament, horitzontal. Acció ciutadana dirigida a protegir els sistemes sanitaris. Retardar els contagis perquè es reparteixin en el temps de manera que els afectats puguin rebre una atenció mèdica adequada. La població al rescat de l'Estat. Temps per pensar han començat.
Solidaritat, també horitzontal. Gent aplaudeix gent. L’aprovació o desaprovació ciutadana de les institucions queda en stand-by. La gent aplaudeix les bates blanques, que ja aplaudiren quan varen sortir al carrer en defensa de la sanitat pública. Igual que aplaudien els jutges que es varen oposar als desnonaments o els educadors quan es varen vestir de verd. Són les vuit. Distància, horitzontal. Distància social, precaució física i tècnica per evitar el contagi. No recomanable en la part anímica. L’amor, la comprensió i la proximitat seran claus per sortir-se’n.
Unitat, vertical. Succedani. La solidaritat vista des de dalt. En contraposició a coordinació, col·laboració i cooperació, totes aquestes, paraules horitzontals. La unitat només adquireix sentit si es posa al servei de la solidaritat, no a l'inrevés. Va intent de posar portes al camp. Paraula d’utilització d’obligat compliment en totes les compareixences governamentals. Sant Grial de l’espanyolisme. Crea més discordança que efectivitat té. Segones intencions, vertical. Amb les quals sovint s’utilitza el mot anterior. Disciplina, vertical. Conjunt de regles o normes el compliment de les quals de manera constant condueixen a cert resultat. Disciplina de confinament. Exèrcit, horitzontal. Militarisme, vertical. L’exèrcit al servei d’un interès general en tasques d’auxili i emergències col·lectives és habitual i no hauria de generar dubtes. Tots els recursos a disposició d’un fi. Però el fi no justifica qualsevol actuació. El llenguatge militar com a retòrica d’autoritat i exemplificació de la jerarquia està fora de lloc. El que molesta no és l’exèrcit, són les marxes militars. Honrem els de peu.
Cinturó, vertical. En el sentit del d’Orió, part central i més visible de la constel·lació, la qual inclou multitud d’estrelles. El coronavirus (un forat negre) marca el moment, però la constel·lació d’estels fixos que formen part de l’esdevenir present i futur és més àmplia. A saber: judicis controvertits, violència i repressió policial, condemnes incomprensibles per l’entorn europeu, presos polítics, mordassa a llibertats essencials, desmembrament de l’estat de benestar i decadència monàrquica. Paral·lelisme, vertical (com una guillotina). Similituds històriques entre l’actual moment i la crisi noranta-vuitcentista. A saber: judici de Montjuïc, escàndol europeu en el cas Ferrer i Guàrdia, repressió i descomposició monàrquica. Aquell moment va ser el detonant de la fi del règim de la Restauració borbònica, la caiguda de la monarquia i adveniment de la II República. Sempre hi ha esperança.
Canvi d’hora, vertical i horitzontal. Ineficaç acció administrativa (ficció en l’exili) d’alterar el fus horari. Canvi d’hora real o de xip, acció col·lectiva amb l’esperança que el després sigui diferent. Preparar-se per caminar cap a una nova cultura de l'ésser. Rutina, vertical. Hàbit adquirit en repetir a diari una successió d’accions per combatre l’avorriment durant l’exili. No afaitar-se, no és antirutina? Simbolisme dels barbuts, solidaritat cubana. Unió Europea (UE), casella oculta. La seva absència en la pandèmia més que notòria. La discrepància holandesa enfront d’Espanya no és “llegenda negra” (no fotem!), és l’avantsala del crematori neoliberal. Retallades, horitzontal. Febres neoliberals. Origen del desmantellament dels serveis públics que obliga a l'heroïcitat col·lectiva i individual per combatre la crisi.
Paràlisi, vertical. El món dissenyat per Occident després de la caiguda del Mur ha entrat en paràlisi, en greu risc d’enfonsar-se. La deslocalització, la dieta imposada a l'estat de benestar i la voràgine consumista van deixar els sous i la gent com un Sant Jeroni penitent de Ribera. Global, vertical. Sistema en el qual se socialitza la misèria i la riquesa es concentra en unes poques mans. Sous xinesos per beneficis del capital imperials. Universal, horitzontal. Pensar en gran. Idees i esperit revolucionari necessari per capgirar la situació i crear una nova cultura de l’ésser en una societat radicalment menys consumista.
