Fa un grapat d’anys, en un dels carrers laterals de l’hotel Colón de Barcelona vaig veure penjat a la façana d’un edifici un curiós senyal de trànsit. Prohibia el pas a vehicles i, a sota, tenia incorporat un rètol que posava "Excepte hotel". Com poden imaginar, no hauria tingut res d’extraordinari si no hagués estat perquè tenia aferrada la silueta negra d'una figura humana llançant-se al buit, sobre el fons blanc orlat de vermell del senyal. Algú havia tunejat la cosa per recrear l'imaginari i sarcàstic missatge que estava “prohibit llançar-se al buit, excepte des de l'hotel”. Algun estudiant mallorquí, vaig pensar. En vaig prendre una fotografia amb el mòbil.
He de reconèixer que l'humor negre d'aquella imatge durant tot aquest temps m'havia provocat un dubte moral sobre si representava o no una manca de sensibilitat amb les víctimes del 'balconing'. Però el tema fa temps que ha transcendit la dimensió individual per convertir-se en un problema social. Només en aquest darrer mes hi ha hagut dos morts i cinc ferits greus per 'balconing'. Des de l’Administració es parla obertament de “turisme d'excessos” i la qüestió ha passat a formar part de l’agenda política.
Em fa la impressió que el “turisme d’excessos” és un eufemisme que no pretén englobar tots els excessos que el turisme produeix. Però per alguna cosa es comença. Fem un relat dels esdeveniments, d'aquest últim mes, que amb tota seguretat encaixen en l'apartat “d'excessos”: conductor borratxo sembrant el pànic, a Punta Balena; baralla multitudinària de neonazis, a la Platja de Palma; britànic drogat que apunyala quatre compatriotes, a Punta Balena; violació grupal d’una turista, a Cala Rajada; batalla campal, amb cita prèvia, de grups d'irlandesos, a Santa Ponça; violació d’un jove anglès, a Punta Balena. I, per completar la crònica mensual, els “tiqueters” organitzen baralles salvatges per repartir-se les zones a Magaluf.
Disculpin aquesta crònica negra, una fotografia del pànic, que podria servir d’argument per a una pel·lícula de terror. No està en el meu ànim simplificar, ni banalitzar, els esdeveniments. Aquesta situació no es produeix per generació espontània, ni és el caprici d’uns "nens dolents" que venen a fer gamberrades. Si confeccionem un mapa “d'excessos”, amb tota seguretat apareixerien tres àrees especialment calentes: Magaluf, Platja de Palma i Cala Rajada. Les tres són destinacions turístiques de primera generació. Però, a més, tenen altres característiques en comú, potser seria interesant estudiar el tema en profunditat.
Faré esment a una d'aquestes: la manca de cohesió empresarial davant successives crisis. A Magaluf va ser durant la primera crisi del petroli. L’associació empresarial havia decidit conjuntament no sucumbir davant els preus baixos que volien imposar els operadors. Algú, per darrere, ho va acceptar i va rompre el mercat. La ruptura va propiciar l’entrada d’un turisme barat “poc recomanable” per a la destinació, però rendible per als operadors. Allà ha quedat per anys, com l'aigua salobre que envaeix un pou d'aigua potable. A Cala Rajada, va ser la crisi del mercat alemany dels primers anys d’aquest segle. Algunes empreses varen rompre l'estratègia empresarial majoritària de diversificació del mercat i varen caure davant els cants de sirena d’alguns operadors especialitzats en turisme “jove”. La Platja de Palma és un cas una mica més complex, en el qual el curt termini i preu baix han abundat.
La referència inicial a certes decisions empresarials controvertides no serveix, per si sola, per explicar el que succeeix. Sí serveix per configurar un marc que permet no desenfocar l’objectiu. No individualitzem el problema. Coneixem l’existència d’operadors especialitzats en l'anomenat “turisme d’excessos”. D’allotjaments, oferta complementària i comerços que viuen directament d’aquest turisme i d’una xarxa oculta de negocis il·lícits que alimenta i s'aprofita de la situació. El camp d'operacions per erradicar el tema està més que definit.
L’experiència més recent ens demostra que la millora dels establiments d'allotjaments per si sola no ha fet millorar la situació. Basta mirar la crònica de successos. Amb això no vull menystenir, ni prop fer-hi, les millores realitzades a les instal·lacions de molts hotels i establiments diversos. Ben al contrari, les millores no seran totalment efectives si no s'acaba amb l'entorn hostil que llastra moltes empreses. Penso que la creació d'una comissió independent en l'àmbit parlamentari per analitzar el fenomen podria ajudar a buscar solucions. Malgrat la dita que si vols que un problema s'enquisti crea una comissió.
El que tinc clar, després de donar-li moltes voltes, és que el sarcasme del senyal de trànsit no estava en la figura humana llançant-se al buit, sinó en el rètol “excepte hotel”. No per posar el dit acusador sobre la paraula hotel, que en la nostra societat és el símbol, per al bo i per al dolent, d'un model econòmic, sinó per constatar que aquest model produeix certs detritus que és imprescindible eliminar, sense por de perdre certs camps de negoci.
