OPINIÓ
Opinió 13/11/2020

La‌ ‌‘barra‌ ‌brava’‌ ‌del‌ ‌trumpisme‌

i
Celestí Alomar
3 min

GeògrafTrump es resisteix a ser desallotjat de la Casa Blanca. Un final de traca a l’alçada de l’astracanada que ha estat el seu mandat. Un elefant en una terrisseria. Com és sabut, l’elefant són els republicans i la terrisseria, l’univers fake creat per Trump. Les tres grans cadenes de televisió nord-americanes varen deixar d’emetre la roda de premsa del president perdedor posterior a les eleccions per considerar que estava utilitzant arguments falsos. La Fox, el gran plató de propaganda de Trump, no la va interrompre, però en finalitzar la seva intervenció va subratllar que no existia cap element objectiu en el qual poder sustentar les afirmacions fetes per aquell senyor.

La premsa nord-americana acabava d’enterrar de cop la ‘manera fake’ que havia trasbalsat l’agenda política del país cada dia des d’hores intempestives de l’alba? Segurament. Impressiona la importància dels mitjans de comunicació en el procés electoral nord-americà. De fet, la proclamació dels resultats és un exercici mediàtic executat pels mateixos mitjans. La resolució administrativa sobre els resultats oficials és posterior i, en ocasions, amb un retard inversemblant. Només es pot entendre aquest fet per la idiosincràsia del país, un codi de costums i l’empirisme sobre el qual es basa la creació de l’estat. El principi de cavallerositat és l’element central de la proclamació del nou president. El perdedor accepta la derrota i, automàticament, hi ha un guanyador. Esperit anglosaxó allunyat del sistema del dret continental europeu.

El principi de cavallerositat, com es pot pensar, funciona entre cavallers. Trump a hores d’ara no ha realitzat la pertinent concession call, ni ha pronunciat el corresponent discurs d’acceptació de la derrota, ni se l’espera. En la terrisseria del senyor Trump no hi caben aquest tipus de conceptes. L’únic principi que impera en el seu escenari és el de la velocitat del so(roll), la manera exponencial en què retuitegen els seus missatges. La rapidesa a desenfundar, com en els westerns, és aliment per als seus seguidors. La contribució del trumpisme a l’expansió del moviment fake no té parangó. Twitter mateix ha hagut de crear un post fake news per assenyalar el contingut dels missatges (presidencials) falsos que pengen a la xarxa.

En aquest món supersònic d’informació lleugera creat per l’special one president, tot és relatiu i possible. Els mitjans l’han desnonat i en els tribunals no troba la raó. Sembla que això hauria de ser suficient per liquidar definitivament aquest episodi. Però una cosa és Trump cadàver polític i una altra és Trump supporter en cap de la barra brava del trumpisme, formada per una plèiade d’incondicionals del personatge. Un col·lectiu sorgit d’entre la gent que es sent perjudicada per la globalització i reacciona contra l’establishment votant un nacionalisme trufat de prejudicis i estereotips autoritaris i violents. Camp adobat per produir missatges lleugers de contingut populista i xenòfob per a ciutadans frustrats pel sistema. En aquesta terrisseria és on està enredat l’elefant republicà.

En les eleccions en què Trump va ser elegit president, aquest club de seguidors es va focalitzar en el Rust Belt (cinturó d’òxid) i en els treballadors de la indústria pesant, que tradicionalment votaven pels demòcrates i que no ho havien fet per Hilary Clinton perquè estava massa mimetitzada amb l’establishment. Ara, en aquestes eleccions, els estats del cinturó d’òxid han tornat a votar els demòcrates. Podríem dir que el temps ha fet justícia: la barra brava del trumpisme no és sinònim d’obrer industrial en depressió, sinó de classes mitjanes frustrades. El retorn d’aquest vot a les files demòcrates pot ser degut que Trump no ha donat la mida davant aquest grup de partidaris circumstancials. Però també es pot deure al fet que Biden té un perfil poc lligat a l’establishment de Washington i al pes dels “radicals” de Sanders en el camp demòcrata.

El radicalisme de Sanders (un socialdemòcrata) és una qualificació distorsionada i interessada que s’ha mantingut abans, durant i després de la campanya. La televisió pública espanyola, en les informacions electorals, va comprar el qualificatiu i la versió que els llatins (sense fer distinció) estaven donant l’esquena a Biden per mor del radicalisme de Sanders i Ocasio-Cortez. Ells ho havien viscut en els seus països d’origen i no el volien repetir als Estats Units. Aquesta podria ser la versió d’una part de la colònia cubana de Florida, no extensiva a la resta de llatins. No és precisament dels governs “radicals d’esquerres” del que fugen els emigrants, més aviat ho fan de la fallida del sistema capitalista i l’explotació extrema.

Que venen el rojos! és un fake recurrent fins i tot a la terrisseria de Trump, encara que més vell que el pastar. I, pel que es veu, és universal.

stats