Crida l'atenció llegir que aquest partit o aquest altre s'esforça a tranquil·litzar els agents econòmics davant la possibilitat d'un futur govern progressista. En tot cas, seria reconfortant poder llegir que el món de l'economia respecta escrupolosament el resultat de les urnes. És més, hauria de ser innecessària l'existència de comentaris d'aquest tipus, seria una mostra de normalitat. És evident que aquest és un problema prefabricat, justificable només des de l'òptica del discurs de la por, al qual s'hauria de fer el menys cas possible.
Però, efectivament, pocs dies abans de les eleccions, un empresari, en una entrevista concedida a un diari, augurava el caos econòmic si no guanyaven els conservadors; pocs dies després de la victòria de l'esquerra, apareixia la noticia d'un descens de les reserves –ara diuen que estaven inflades, per ajudar el PP– i del mal comportament, menys bo de l'esperat, de l'activitat durant el mes de maig. Res de nou, un conte més que sabut, la cançó catastrofista de sempre. La veritat és que les expectatives són igual de bones (i són molt bones) que fa unes setmanes, el que canvia és la música que les envolta.
Posats a ser sincers, qui realment es mereix la garantia que el malson de les veritats a mitges, fins i tot de les mentides, no tornarà a succeir mai més i l'actitud conspirativa (trasllat del domicili fiscal de les empreses si guanyava l'esquerra o "aquest govern no ens serveix, el canviarem", de temps pretèrits) desapareixerà definitivament són els ciutadans, no el contrari.
A més, per si la normalitat no fos raó suficient, "el suport explícit de la cúpula hotelera de Mallorca al PP" –no ho dic jo, ho diu l'especialista en turisme, Preferente– ha esdevingut, o almanco no ha evitat, una desfeta sense precedents dels conservadors. No diré, per això, que la federació hotelera hagi perdut les eleccions; però sí, com en un bolero: quan tu te'n vas, quelcom es mor en la meva ànima.
