Les bosses buides de pipes de gira-sol fan cabrioles per la graderia del vetust estadi. Rates de paper. Cerquen, entre els incomptables seients buits, la millor localitat per a l’espectacle. Fruits secs Capó. L’oratge mariner llepa la tribuna nord. A poc a poc, a traïció, l’aire cala els ossos fins a convertir-se en fred. L’espatlla recolzada en el graó de darrere i els peus en el de davant. Banyistes sense sol. Un partit de Copa, dels que es juga entre setmana. Si la vocació és d’espectador, i no de supporter, la trigonometria corporal admet que la posició ideal és el decúbit supí en una hipotètica hipotenusa oposada a un angle de cent vint graus. Cada cop més ajupits dins la jaqueta. Un partit sense pressió. Algun comentari relatiu al joc. Molta conversa despreocupada i liberal entre amics. Temari lliure.
A les quatre de la meva vertical, el doctor Pisana i un grup d’amics acampa en el prat desert de la graderia. L’oreig rellepa el ciment. Una botella camuflada en una bossa de paper d’estrassa per combatre el clima. Manera púdica d’inspiració americana. Pisana és accionista del club. Els membres del consell d’administració li han pregat que no vagi a la llotja presidencial. Seguidor vehement. Calent, capaç de clamar la mort del gladiador; poc donat a la fredor de qui ha de voltejar el polze cap avall. L’estrassa delata bona voluntat, però no és paper per escriure promeses. Ens saludem, fins i tot, intercanviem bromes.
Acaba la primera part. Empat a zero al simultani. Pisana i els seus amics estenen unes estovalles, i d’una senalleta amb tapes treuen pa i trinxet i camallot i sobrassada, també un porró de vi. On no hi havia res s’ha format una festa. Un berenar a la vora de la llotja. La litúrgia del descans comença. El pregoner metàl·lic ressonarà intemporal. “Pyema protector, para su ganado lo mejor”. “A la salida Frontón Balear, emocionantes partidas y quinielas americanas”. “Helados Marisa, usted también dira: Mamma mia, que gelati (sic)”. “Jubensa, la peluqueria de los deportistas mallorquines”. “Televisores Zhenit. Casa Cabot. Plaza de la Reina, número 8”. “Bon vi?; Bonvi, bodega Balear”. “Marcador simultáneo Dardo”... d’una tirada. Els reis gots de la publicitat.
Les estovalles de quadres blanc-i-vermells delaten minuciositat. Em poso a explicar la història del minuciós diplomàtic que en els vols interoceànics es posa el pijama per a dormir. Categoria Gran Classe d’Ibèria. És millor ser examinat que ignorat (Aristòtil). La coqueteria es vesteix de reina amb el mantell de la minuciositat de l’abella obrera. L’entrenador de l’equip visitant està de moda. Va dir que el joc de Romario era de dibuixos animats. Jo ho havia dit abans -Poquet ho sap-. Té la capacitat de fer present que totes les paraules foren alguna vegada noves. El tango li carcafunca l’ànima. Es passeja per l’àrea tècnica vestit amb una gavardina blanca. Fotografia d’un primer ministre canari inspeccionant el front de batalla.
Gol visitant en fora de joc inexistent. Pisana es gira, està nerviós, i braceja. Es posa dret i crida: “filòsof”. El crit rebota per la pedra nua de la tribuna i es fa gran. L’entrenador contrari mira i el veu. Pisana s’envalenteix i corre escales avall. Des de la primera fila de la grada li esbufega amb potència d’elefant espantat: “filòsof, filòsof, filòsof…”. Adjectiu o substantiu. No sé la figura literària que fa que una paraula reiterada es converteixi en negativa. Si a un nombre li poses un guió davant, es transforma en negatiu; les paraules, no. Deu ser el país. Que inventin ells!
El coneixement ens iguala i ens separa. La ignorància més gran és el no voler saber. N’hi ha llarga tradició. De les runes d’uns sorgeix la civilització d’altres; aquí, no. La història és un Club Sandwich : un sostre de restes calcinades, sota un sostre de teologia caramel·litzada; i així successivament. La fe en substitució del coneixement. La mística en substitució de la metafísica. Fra Toribi de Liébana flagel·lant Kant. Retrats per a una exposició de la barbàrie. Estirats a la grada. Pedra, paper o tisora: (1) Marc Tuli Ciceró: “Res hi ha més terrible que una ignorància activa”; (2) Goethe: “No hi ha res més terrible que veure la ignorància en acció”. Empat, però no en el marcador.
L’aire no refreda per a tots per igual. El joc consisteix a premiar la ignorància. Com menys es coneixen les coses, més valor tenen. Una simple cara nova transmet confiança. El currículum és un llast. La perruqueria és la universitat. L’amor a les mascotes és més plàcid que l’amor a les persones. L’experiència prèvia d’una situació nova no existeix: déjà vués nom de diable. El flaix és la substància psicotròpica de l’èxit. La fe i la mística calen més que el vent que llepa el ciment de la graderia.
