En aquest variat cicle electoral la gent corrent ha sembrat la llavor, arriba ara el temps de recollir l’anyada. No es recull en un sol dia, amb la formació dels respectius governs, la tasca durarà quatre anys. ‘Gent corrent’ en el sentit que no s’acontenta amb les coses que no van bé. Concepte a les antípodes al de persones anònimes o majoria silenciosa. El principi de ‘cada persona, un vot’ iguala els més oblidats amb els que tenen per costum oblidar. Per això, les eleccions són el ‘moment’ de la gent corrent, però no l’únic. Per a les persones que han governat les Illes els quatre anys darrers, un doble èxit: haver estat a l'altura de les coses que la gent volia que fossin i, més prosaic, haver-se guanyat, per primera vegada a la història, la possibilitat de reeditar sense solució de continuïtat un govern de progrés. Premi ‘ex aequo’ per a tots, les penúries particulars cadascú les haurà de curar a casa.
Gent corrent o gent comuna, a mi personalment m'agrada més aquest concepte, per la seva referència política i històrica, en la línia dels zapatistes: "Som dones i homes, nens i ancians comuns, és a dir, inconformistes, incòmodes, somiadors". La mateixa gent comuna, inconformista, incòmoda i somiadora que en l'última legislatura liberal-conservadora va sortir al carrer perquè volia més. Gent que no es conforma amb les coses més peremptòries. Que Balears està a la cua del fracàs escolar, només per davant de la ciutat autònoma de Melilla, ho diu amb rigor l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Però darrere de cada número hi ha un nom, un drama personal, un futur truncat. I la gent demana més perquè s’hi vol implicar, com va fer a cada centre educatiu i al carrer. Però, avui, el rigor de l’estadística segueix essent demolidor.
És habitual després de cada contesa electoral dir que cal llegir i interpretar correctament els resultats. Amb el temps he arribat a la conclusió que això no és suficient, per no dir que és radicalment erroni. Són els indicadors, les estadístiques, el treball d’investigació... el que merita una interpretació rigorosa i correcta. En el llibre ‘Vostè i Orwell’, el professor Oriol Quintana diu que l’home corrent “és aquell que els altres volen millorar, si bé, pròpiament, l’home corrent no necessita ser millorat”. Una frase lapidària. Possiblement no es tracti d’interpretar els resultats del vot, sinó d’estar a l’altura del vot i la gent comuna que l’ha depositat a les urnes. Una qüestió d’actitud. Voler sentir al clatell l'alè constant de la gent comuna la qual un representa ha de produir una sensació energètica i plena de bellesa. El filòsof germànic i coreà Byung-Chul Han diu que l’’eros’ és una relació amb l'altre que està radicada més enllà del rendiment i del poder. L’eròtica del poder podria radicar en el no-poder.
No n'hi ha prou de votar cada quatre anys, ni substituir la veu i l’alè de la gent pel vent de les enquestes. Profilaxi, asèpsia i material de cirurgia en comptes de fang regenerador. Una mala fórmula en els temps que corren. El ‘paquet de ciutadà bàsic’ en el nostre entorn Europeu no és lleuger, inclou educació, cobertura sanitària, jubilacions, transport públic... salaris. L’estadística genera termòmetres o indicadors per mesurar l’estat de la qüestió. Però el rigor estadístic tampoc està exempt de lleugeresa, els números es poden interpretar per millorar les coses o per justificar la impossibilitat de no fer-ho. És per això que és necessària la participació de la gent. Oriol Quintana ho diu d'una manera molt literària i efectiva quan defineix l’home corrent com “una combinació de sentit pràctic i recerca de plaer, però, alhora té aspiracions elevades, també vol justícia, vol reconeixement, vol bellesa i veritat”.
Una altra citació, en aquesta ocasió de Thoreau: “Vaig arribar a estimar les meves fileres, les meves mongetes, la producció superava àmpliament les meves necessitats. Em mantenien unit a la terra i així adquiria força, com Atenea”. La deessa grega de la saviesa. Deia que el segon èxit de les persones que han governat les Balears aquests quatre darrers anys és poder repetir govern progressista. Possiblement el propers anys siguin més moguts que els darrers. El gran líders europeus coincideixen que la qüestió social ha de ser la prioritat en la propera legislatura de l’UE (han vist com el llop de la ultradreta treu alguna cosa més que les orelles, el cap sencer). Això vol dir que, tard o prest, es començarà a parlar de qüestions com el salari mitjà europeu o la renda garantida. Per no parlar del Brexit, els paradisos fiscals o control de l’especulació immobiliària en l’àmbit europeu.
S'obrirà un nou escenari, possiblement més complicat que l'actual. El rigor de les estadístiques diu que el salari mitjà brut mensual a les Balears està per sota de la mitjana espanyola, és la dotzena Comunitat Autònoma en aquest aspecte. Hi ha més llums vermells encesos. L'efecte de destinació refugi s’està acabant i els fons d'inversió han arribat al món del turisme. Possiblement calgui repensar moltes coses. D'aquí ve l'última citació de Thoreau. Potser un bon consell seria afrontar-lo des de la modèstia, amb els peus a terra. Però, sobretot, comptant amb la gent corrent.
