OPINIÓ
Opinió 30/06/2017

La tortuga, l’eruga i la paella

i
Celestí Alomar
3 min
La tortuga, l’eruga i la paella

La tortuga. Experts vaticinen que a causa del canvi climàtic les tortugues poden traslladar-se a les Illes Balears per niar. De fet, fa dos anys, tres tortugues van intentar envair la platja a Eivissa, però varen ser rebutjades per un exèrcit disciplinat de turistes. Comença a ser tradició que les invasions les rebutgin estrangers. Els temps en què els foners anaven a conquerir l’imperi romà queden molt lluny. Al contrari, recordin els avions Savoia-Marchetti italians, finançats per March, bombardejant les tropes de Bayo per donar la victòria al “gloriós exèrcit nacional”, sota la inspiració del comte Rossi. Curiosament, ni l’exèrcit era gloriós, ni nacional; ni ell era comte, ni nomia Rossi: una faula. De tot això, l’única que perdura immutable és la banca.

De tota manera, el litoral balear està ben proveït de defensors. Imaginen una columna de quelonis intentant ocupar amb els ous, per exemple, la platja de Cala Agulla. No hi resistirien ni dos minuts. Gaudim d’una xarxa de xibius de litoral molt superior a les vetustes i ruïnoses torres de vigilància. Amb capacitat suficient per mantenir en forma els nostres brigadistes internacionals. Gent compromesa, capaç de portar els seus propis pertrets: voluminoses màquines de música, “cubata” amb tassó de plàstic, tipus tot inclòs, procedent de l’hotel, 'solaire' factor 50… Gent disposada a tot: fer una cagada o pixada entre la vegetació a qualsevol hora del dia… i la nit, fornicar en el mateix territori, amb posterior preservatiu penjant d’un matoll. No podem ser una destinació refugi… per a tortugues, podrien ofegar-se amb les gomes.

S’haurà de veure fins a quin punt l’enderrocament del xibiu del Trenc ha fet baixar la capacitat de defensa. És preocupant el mimetisme d’alguns. Al Brasil hi ha platges de centenars de quilòmetres en les quals està absolutament prohibit edificar per preservar la nidificació de la tortuga. Però, com podem comparar un país capaç de fer un 'impeachment' a la presidenta i condemnar els ministres amb un país civilitzat com el nostre.

L’eruga. Científics han descobert que una eruga criada comercialment per esquer de pesca té la capacitat de biodegradar el plàstic. Les bosses de plàstic del supermercat. La larva de l'insecte –'Galleria mellonella'– viu com a paràsit en els ruscs de les colònies d'abelles. Uep! aquesta, viure en l’habitació d’altri, és una característica molt interessant des del punt de vista industrial. Només per això als que es dediquen a la cosa, els valdria la pena estudiar el tema. Dos en el lloc d’un i…tot inclòs, genial!

Pel que fa referència a la biodregadació del plàstic, s’hauria d’estudiar amb més deteniment. No fos cosa que entre aigües més netes i aquest peliu de no res de temperatura de més de la mar, comencin a arribar tortugues i els taurons es passegin pels santuaris nàutics de Calvià. Podria produir-se un problema: no ser capaços d’allotjar la totalitat de brigadistes necessaris per evitar la pressió de la naturalesa sobre els comptes d’explotació. Per això, és interessant el dos en un.

Encara que si del que es tracta és que l’eruga no tingui l’efecte perseguit, però, en canvi, no minvi la bona imatge que pugui produir el seu ús, pas a enumerar les adulteracions de la indústria local en el transcurs del temps: L’oli d’ametlla per oli d’oliva o de cacauet que va fer que aquest producte apreciat caigués en el descrèdit. L’any 1840, a Andratx, amb l’obertura del port al cabotatge, s’inicià una pròspera indústria de fabricació de sabó. Després d’un gran èxit, es va començar a adulterar mitjançant un succedani anomenat 'jaboncillo'. L’oli d’oliva es mesclava amb oli de cotó o de cacauet. L’oli de cotó amb oli de peix. Els anisets no sé amb què es mesclaven, però també caigueren en descrèdit. Els ous del cuc de seda els mesclaven amb grana de figa... En definitiva, el cuquet en qüestió no ens ha de fer por. No comptaven amb l’astúcia dels nostres industrials!

La paella. La paella pel mànec sempre l’ha de tenir el govern per posar ordre. La paella pel mànec és la que, a la fi, ha fet que es multàs un establiment per sobreexplotació. Començava a creure que això de la sobreexplotació era producte de la meva imaginació. Estic cansat d’anar a taules redones i tertúlies i dir que s’hauria d’haver començat per eliminar les places il·legals que hi ha en els mateixos establiments legalitzats, i fer pagar els imposts corresponents a tothom, per avaluar amb més precisió la pressió humana sobre el territori, i em miraven com a un extraterrestre. Ara resulta que la sobreexplotació (ocupació) existeix, no és un somni d’una nit d’estiu.

stats