La llista de Reis

Fa unes quantes nits estava amb els meus amics al bar de sempre quan vaig pensar que en la propera columna, o sigui, aquesta, en parlaria. D'ells, del nostre bar i dels nostres gintònics. Suposo que el títol que vaig escollir per a aquesta secció es mereix que els dediqui una columna, així que m'he deixat portar.

Amb els meus amics acostumem a quedar un parell o tres de vegades al mes. Quedem sempre al mateix bar i no gaire més tard de la una demanem el compte. Hem après a saber marxar a temps i a no caure en el perill de l'última. Només en casos concrets, quan a algú l'ha deixat la dona o l'han fet fora de la feina, ens permetem d'acompanyar l'amic ferit amb tots els chupitos que faci falta. No són gaires hores però es fan imprescindibles per mantenir el sentit comú i per retrobar-te amb tu mateix. Aquestes nits vénen a ser una manera de fer teràpia i també d'enganyar el temps. Discutim, bevem i fumem igual que ho fèiem fa 20 anys i és com si durant una estona el rellotge s'aturés. Llavors parlàvem de grans projectes, d'aventures exòtiques i de conquestes amoroses. Ara d'hipoteques, de nens i del colesterol, però la posada en escena és la mateixa. Ens sentim protegits estant junts, som parts d'una mecanisme més gran que té cura de la nostra individualitat i que li dóna sentit. Això ens fa sentir bé i per als que no pertanyem a cap club esportiu, agrupació de barri ni a cap secta religiosa i tenint en compte la fragilitat actual del món familiar, els amics son l'única garantia que no estem sols al planeta i que sempre hi haurà algú que et confortarà quan ho necessitis o et clavarà una bona puntada al cul quan t'ho mereixis.

Recomano a qui no en tingui, o no en tingui gaires, que aprofiti ara que vénen els Reis i els posi al primer lloc de la llista. Bon any.