Necessitem noves imatges del món

Aquest matí l’ambient és diferent, una mica més nerviós. Se m’acosta una cara coneguda i em comenta: “Tu creus que la gràfica de la Biennal es llegeix bé?” M’agafa desprevinguda. Llegeixo el títol: All the World’s Futures. “Sí -contesto-, es pot llegir”. S’ha de llegir, de fet. No sé si hi ha cap relació, però em porta a la memòria Futur passat, un text de l’historiador alemany Reinhart Koselleck. Assumeixo, en llegir aquesta frase que ara que està estampada per tot arreu a Venècia, que Okwui Enwezor, director d’aquesta edició de la Biennal de Venècia, es refereix a la transformació radical del temps històric. Radical perquè la relació entre la nostra experiència del temps en què vivim, de com les nostres accions poden afectar el curs dels esdeveniments i les nostres expectatives amb relació al futur han canviat. Alguns afirmaran que el món ha canviat a pitjor. D’altres, en canvi, afirmen que la lògica que configurava les nostres idees del món “occidental” ha arribat a “la seva fi”. És a dir, que necessitem noves maneres de concebre el treball, la “productivitat”, però també l’economia en un món d’economies que ja no es relacionen de la manera com ho feien fa dues dècades.

La idea de classe es veu avui travessada per altres múltiples categories com ara gènere, raça o fins i tot tecnologia. L’esforç col·lectiu per entendre com aquests aspectes ens faran entendre la vida en comú, el futur en comú, d’una manera nova per a la qual no estem, i potser no volem estar, preparats serà fonamental a l’hora d’adaptar, de generar noves il·lusions col·lectives. Tots els futurs del món, o tots els futurs possibles, seran només possibles si acceptem que no partim d’un passat comú que fonamenti un origen, que faciliti un mateix sentiment de nostàlgia. Entenc en llegir aquesta frase i sense haver vist encara l’exposició, que el seu director artístic ens proposa confiar en l’art i en els artistes per emprendre aquesta difícil tasca. No és una confiança vana, sinó la certesa que necessitem noves imatges del món, i que sense elles és molt difícil tornar a esperar, imaginar-se la possibilitat del que es pot o no dur a terme. La primera oportunitat de veure el que aquesta Biennal proposa és aquest dimarts, dijous us ho explicaré millor.