Els riscos de l’enginyeria climàtica

Durant molt de temps el Partit Republicà s’ha resistit a prendre mesures contra el canvi climàtic, però ara que gran part de l’electorat vol que s’hi faci alguna cosa ha de trobar la manera de sortir del forat en què s’ha ficat tot sol. I potser podrà sortir-ne gràcies al cap de a corda que li ha tirat un comitè designat pel National Research Council (Consell Nacional de la Recerca).

En un informe de dos volums, el Consell recomana al govern federal que financi un programa de recerca sobre geoenginyeria per lluitar contra l’escalfament del planeta. Aquest estudi podria representar un punt d’inflexió, perquè els informes del Consell -que és una de les quatre Acadèmies Nacionals dels EUA i té com a missió l’assessorament en matèria de ciència i tecnologia- solen servir per impulsar nous programes de recerca científica.

La geoenginyeria, de vegades coneguda com a pla B, cobreix una sèrie de tecnologies pensades per intervenir en el sistema climàtic d’una manera deliberada i a gran escala per contrarestar l’escalfament global.

Uns quants climatòlegs, desesperats per l’actitud dilatòria de tot el planeta, creuen ara que l’adopció del pla B és inevitable. Pensen que es correspon amb la lògica de la situació. L’estudi del Consell comença afirmant que cada any “és més probable que al final ens hàgim de plantejar mesures desesperades” per fer front a la desestabilització climàtica.

L’informe és equilibrat pel que fa al diagnòstic científic, però situa la geoenginyeria, que abans era un tema marginal, en el centre del debat sobre el clima, i això legitima una estratègia perillosa.

Més enllà dels riscos ja coneguts, hi ha una reacció visceral davant de l’arrogància de tot plegat -la idea que els humans poden regular el sistema terrestre, potser a perpetuïtat- i també davant del que dóna a entendre sobre el món on ara vivim. Com ha dit a The Associated Press Marcia McNutt, presidenta del comitè: “El públic hauria de llegir aquest informe i dir: «Això fa una por terrible». I haurien d’afegir: «Si aquesta ha de ser la nostra taula de salvació, vivim en un lloc terrorífic»”.

Encara és més aterridor que, tot i que aquestes tecnologies són, segons la majoria d’adeptes de la geoenginyeria, un mitjà per guanyar temps fins que el món es posi d’acord sobre el que s’ha de fer, n’hi ha que les promouen per substituir les mesures destinades a reduir les emissions. El 2008 Newt Gingrich, expresident de la Cambra de Representants, candidat republicà a la presidència i un dels primers defensors de la geoenginyeria, va dir: “En lloc de sancionar ciutadans nord-americans, tindríem l’opció de lluitar contra l’escalfament global amb invencions científiques que serien molt beneficioses”. I va afegir: “Estimularíem l’enginy nord-americà”.

L’informe, molt més prudent, considera que la geoenginyeria forma part d’un “conjunt de mesures per donar resposta” al canvi climàtic i analitza les perspectives de dues estratègies: eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera i envoltar el planeta d’una capa de partícules de sulfat per mitigar la radiació solar que arriba a la superfície de la Terra.

Alhora, el Consell deixa clar que “no hi ha res que substitueixi la necessitat de reduir dràsticament les emissions” de gasos d’efecte hivernacle per frenar l’escalfament global i l’acidificació dels mars.

Segons l’informe, les estratègies menys arriscades per eliminar el diòxid de carboni “actualment surten massa cares i, ara com ara, no aconsegueixen eliminar una quantitat d’emissions significativa des del punt de vista climàtic”. Pel que fa a la segona estratègia, el Consell afirma que de moment “està en contra d’aplicar tecnologies que alterin el clima” per reflectir la radiació cap a l’espai.

El Consell demana, però, que es posin en marxa programes de recerca que omplin les actuals llacunes de coneixements sobre aquestes dues estratègies, cosa que fa pensar que podem arribar a entendre prou el funcionament del sistema terrestre per poder controlar-lo.

Manifestar alguna mena d’interès per la geoenginyeria ha sigut un tabú per als polítics preocupats pel canvi climàtic; tenien por que els acusessin de defugir la responsabilitat de reduir les emissions de carboni. Tot i això, en alguns despatxos del Congrés hi ha molt d’interès per la geoenginyeria. I el Congrés no és l’únic lloc on hi ha aquest interès. El 2013 Rússia va intentar afegir una declaració a favor de la geoenginyeria en l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, però no se’n va sortir.

Els primers estudis de geoenginyeria han suscitat una de les paradoxes més estranyes de la política nord-americana: alguns dels que sempre han rebutjat la idea que l’home és el responsable de l’escalfament global ara estan entusiasmats amb la geoenginyeria. El Heartland Institute -tristament cèlebre per l’anunci que comparava els defensors de la ciència del clima amb Theodore J. Kaczynski, el terrorista conegut com a Unabomber- en un dels butlletins de notícies que treu des del 2007 va publicar un article que descrivia la geoenginyeria com una “estratègia pràctica i rendible per combatre l’escalfament global”.

Alguns estudiosos relacionats amb think tanks conservadors, com ara la Hoover Institution i el Hudson Institute, han presentat en els seus escrits una visió optimista de la geoenginyeria.

Les companyies petrolieres també han sondejat les aigües de la geoenginyeria, com és el cas, per exemple, de Shell, que ha finançat un projecte de recerca consistent a tirar llimona a l’aigua del mar perquè absorbeixi més diòxid de carboni.

Amb la meitat dels votants republicans partidaris que el govern prengui mesures contra l’escalfament global, qualsevol administració republicana se sentiria temptada per apostar per una nova tecnologia que compensés el mal causat per totes les altres.

Hi ha gent que, en lloc de considerar que l’escalfament global és la prova d’un fracàs humà, creu que l’enginyeria del clima representaria el triomf de l’enginy humà. Si el canvi climàtic amenaça de desestabilitzar el sistema, la geoenginyeria promet protegir-lo. Si existeix una tecnologia de dretes, la geoenginyeria és aquesta tecnologia.

El president Obama s’està esforçant per convèncer el món que els Estats Units finalment es prenen seriosament el pla A: fer retrocedir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les sospites de bona part del món revifarien si els Estats Units fossin la primera gran potència que fes fortes inversions en el pla B.