05/10/2011

Contes que s'avancen als esdeveniments

1 min

Durant setmanes he perseguit l'Empar Moliner perquè m'expliqués algun secret del seu recull de contes No hi ha terceres persones (Quaderns Crema, 2010). No hi ha terceres persones va ser el meu segon llibre favorit del 2010 -només superat per Fun home , d'Allison Bechdel-. A No hi ha terceres persones hi ha passatges d'un humor tan negre que després de llegir-te'l és normal si tens una necessitat urgent de beure't una ampolla de whisky per esborrar el somriure de llàstima que et queda per la societat en què vivim. Moliner em deia que el llibre no tenia secrets especialment interessants, però després de molt insistir vaig aconseguir anècdotes ben llamineres: a la portada del llibre hi apareix un llevataps i un tap de suro d'un vi de les bodegues del Penedès Sot Lefriec, collita del 2006. Aleshores el Sot Lefriec del 2006 encara no havia sortit al mercat. Moliner és amiga dels propietaris dels cellers i en reconeixement als seus vins va fer aparèixer el tap a portada. Encara n'hi ha més, perquè en un dels contes un dels personatges s'obsequia amb una ampolla de Sot Lefriec.

Moliner considera aquests tributs com "actes de fe". I a No hi ha terceres persones trobem un altre acte de fe, en concret al segon relat, en què la protagonista és una addicta a la cocaïna que escolta algunes de les peces de música favorites de Moliner, entre elles la cançó Ugly in the city , d'Àlex Torío, una peça que aleshores tampoc s'havia publicat.

stats