BarcelonaMossèn Joan Costa viu per donar amor. Vestit de clergyman i acaronant l’audiència amb el seu sermó, Costa recorda que l’amor ho és tot, i que ell és el contrari dels cosmopolites, que són individus egoistes perquè no treballen per l’interès comú: la nació. Costa va elaborar aquestes idees ahir en una trobada a Barcelona organitzada per la Federació de Cristians de Catalunya sota el lema “Cohesió social i sentit de pertinença al país”. Costa també va citar Pius XII: “Els cosmopolites, els apàtrides, aquells que es diuen ciutadans del món, porten a la pèrdua de les tradicions i de la cultura”. La veritat més essencial, el que dóna sentit a tot plegat, és “el nosaltres, el sentiment de pertinença”, segons Costa. Això sí que és amor. El que l’apàtrida entén per amor Costa no ho va precisar.
És possible que mossèn Costa, intel·lectual reconegut en la doctrina social de l’Església, no hagi participat mai en el Kosmopolis del CCCB. No sabem si Pius XII hi hauria anat, potser sí, perquè és el papa que va presenciar com el nacionalisme alemany aniquilava religiosos i gent de tota mena, també els apàtrides. Jordi Pujol era el ponent estrella de l’acte i, com que coneix el pa que s’hi dóna en caus de pecadors com el CCCB, va defensar el mateix que Costa però d’una manera més diplomàtica. Pujol va confirmar que allò de “Catalunya serà cristiana o no serà” és cosa del passat i que ara el que Catalunya ha de ser és justa socialment. Català és aquell que vol sentir-se català, segons Pujol, i català també ho pot ser el pakistanès del Raval que parla en urdú amb els fills. Pujol va recordar que s’ha fet independentista perquè Espanya no va voler obrir-se a altres cultures. Potser és que a Espanya, com plau a mossèn Costa, no hi ha cosmopolites.
