Escenes de la cort de Mariano I
BARCELONAMaría de Llanos de Luna té un nom preciós i des d'ahir també té el càrrec de delegada del govern central a Catalunya. Amb aquest cognom podria haver estat, en una altra vida, conquistadora: " En nombre de Dios y de la gracia de su majestad el Rey tomo posesión de los territorios de Cataluña ". Una cosa així m'esperava trobar a la delegació del govern espanyol: una cerimònia de cessió de poders a la nova virreina amb la benedicció del pietós ministre de l'Interior i dirigent del PP de Catalunya, Jorge Fernández Díaz. Doncs si bé anava errat -perquè no hi va haver cap lluïment de caspa pepera ni expressions de nacionalisme espanyol-, sí que vaig ser testimoni d'una reunió que perfectament podria haver pintat Velázquez a la cort de Felip IV.
A la sala de la planta baixa del palau modernista Montaner una munió d'assistents esperaven expectants l'aparició de Llanos de Luna i del ministre de l'Interior. Si obviaves les càmeres de televisió, l'escena semblava transportada d'un altre temps. Els dirigents del PP comentaven la situació política i es desitjaven un bon any, diputats d'altres partits xerraven entre ells, els periodistes feien relacions públiques entre militars i oficials de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. "¡ Hombre! ¿Vienes mucho por Barcelona? ", preguntava un comissari de la Policia Nacional a un company. Aquest policia era un dels meus personatges favorits perquè duia un bigoti d'aquests que surten en sèries nostàlgiques com ara Cuéntame .
Mentre els representants institucionals seguien reunits amb Llanos de Luna, la cort provincial, uniformada invariablement de negre o de gris, esperava sent distreta per personatges com el diputat per Tarragona i carismàtic líder dels populars a la demarcació, Alejandro Fernández, que era centre d'atenció i animador de l'espera.
Alcaldes que mai fallen
A l'instant en què els focus de les càmeres de televisió es van encendre, els grups de diputats, europarlamentaris, regidors i forces de seguretat van fer silenci. Com si el protocol hagués estat marcat per un mestre d'etiqueta britànic, primer van sortir els caps dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, a continuació els representants del Parlament de Catalunya, alcaldes -Xavier García Albiol no se'n perd ni una- i la consellera de Justícia i la vicepresidenta de la Generalitat, Pilar Fernández Bozal i Joana Ortega. Finalment van sortir Llanos de Luna, Fernández Díaz i al darrere el secretari d'estat José Luis Ayllón i el cap de gabinet del president espanyol -el valido de Mariano Rajoy-, Jordi Moragas.
L'acte va evolucionar de pressa: un funcionari va llegir el decret llei pel qual es nomena Llanos de Luna com a delegada del govern espanyol a Catalunya; ella va jurar el càrrec i després va adreçar un breu discurs als assistents en què va destacar la necessitat de fer retallades a l'administració pública, fer més efectiva la feina dels funcionaris i exigir reformes legals per demanar més transparència a totes les administracions de l'Estat i a la catalana.
Ho va dir en català, cosa inusual, perquè els conqueridors tampoc parlaven en quítxua i perquè Llanos de Luna es va caracteritzar en la seva curta etapa al Parlament per no parlar en català ni tan sols a la cua de la cafeteria.
Fernández Díaz va anunciar que el govern espanyol reformarà el Codi Penal per endurir les penes contra els delinqüents reincidents. Això mateix va demanar la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, durant la darrera campanya electoral en una visita a Salt, en què el missatge subliminar era "immigració igual a criminalitat".
Descentralització i respecte
El ministre de l'Interior va deixar dues perles dignes d'estudi per als semiòtics. Primer va dir que Espanya és un país "profundament descentralitzat". Jo un país "profundament descentralitzat" entenc que és Suïssa. Després va assegurar que el govern central respectarà "les garanties i les competències de Catalunya". Ningú a la sala va riure.
