08/12/2012

Jordi Gràcia

2 min

Jordi Gràcia és catedràtic de literatura espanyola de la UB, articulista i crític de literatura d' El País . Com a opinador el valoro molt, sobretot per la seva voluntat de ser una veu discordant davant la gran majoria d'articulistes nostrats, més aviat fervorosos partidaris del nacionalisme català. Gràcia lamenta que en el moment polític actual és molt difícil ser ambigu. Com a crític literari també el tinc molt en compte pel seu rigor i qualitat intel·lectual. El 2004 va guanyar el premi d'assaig d'Anagrama i ara publica Burgesos imperfectes a La Magrana. Jordi Nopca el defineix com un acostament a "vuit autors incòmodes de les lletres catalanes". "Heterodoxos" com Pla, Castellet, Pere Gimferrer, Rafael Tasis o Josep Ferrater Mora. El secret de Gràcia és un secret compartit amb mi. És una lliçó de vida.

Els autors el temen. Quan va sortir publicada la meva primera novel·la, la primera crítica que va aparèixer va ser la de Gràcia, al suplement El Quadern del diari El País . Era demolidora. La meva conclusió era que la biografia de qualsevol futbolista era millor que el meu llibre. Vaig pensar que si la primera clatellada era així de dura la resta el seguirien sense compassió. Per sort, no va ser així.

L'any 2011, pocs mesos més tard de publicar la crítica, Jordi Gràcia es va posar en contacte per correu electrònic amb la secció d'Opinió de l'ARA, de la qual jo era subcap. Gràcia demanava publicar un article d'opinió per respondre a un article publicat al diari i analitzar la desfeta electoral del PSC. Em sembla que no sabia que jo ho rebria i ho vaig aprofitar per agrair-li sincerament per escrit la lliçó d'humilitat que em va donar, tot afegint amb ironia que gràcies als medicaments vaig poder superar fàcilment aquella garrotada. Jordi Gràcia va respondre també per correu electrònic, va admetre certa sorpresa i va avaluar que, gràcies al meu missatge, entenia millor el contingut del llibre. Desconec exactament a què es referia però sí que sé que Gràcia em va fer immune a les crítiques i que em va ajudar entendre el joc de la crítica literària i a assumir les crítiques per millorar.

stats