Lenny Kravitz s'imposa a 'La Internacional'
BARCELONAMentre CiU celebrava amb voluntat de llegenda "el míting nacionalista més important de la història", el PSC tancava la campanya amb una festa de les seves joventuts més aviat discreta. Pastissets amb el puny icònic de la JSC, hamburgueses de coloraines que no goso tastar, brioixos de color rosa, crispetes remollides i música discotequera que em fum el cap com un timbal. Els joves companys i companyes no ballen, tampoc els seus líders.
Ni tan sols Rocío Martínez-Sampere, que es va vestir estupenda per a l'ocasió. Faldilla de cuir, sabates de plataforma blanques i negres que jo hauria jurat que eren mods però ella mateixa em corregeix: "Són rockabillys ". La festa de la JSC seria un híbrid entre la dels Súpers i una gala de la MTV per a adolescents. De música reivindicativa no n'hi ha: La Internacional és interrompuda en dues ocasions, primer per una mena de Lady Gaga i després per Lenny Kravitz. A l'entrada hi ha un panell on els assistents deixen missatges de suport. Les paraules més repetides, igualtat i federalisme . "Per una república federal" i "Jo també sóc federalista", els lemes més usats.
Després d'una hora de música infecta, Pere Navarro apareix en escena fent un intent de ballar que acaba en no res. Els joves el reben amb crits de "president" i mirades sornegueres, com si no s'ho acabessin de creure. El hit de la nit, però, seria el següent càntic: "Espanya, Espanya, Espanya federal". Escoltem els clàssics " España mañana será republicana " i "Visca, visca Catalunya socialista". Navarro s'anima a explicar un acudit sobre Moisès -que no vaig entendre, era massa llarg- i promet llaminadures com l'augment de beques, reducció de taxes universitàries i una sanitat espectacular. Tan espectacular com els petons amb llengua i tornavís que es feien una parella de militants darrere meu. La llavor de l'amor que germinarà i crearà els federalistes del futur.
