MEDI AMBIENT

La ciutat dels porcs que s’aixeca en un espai protegit

Les granges d’Agramunt poden acollir 21.600 porcs i són en un paratge de valor ecològic
CRISTIAN SEGURA
CRISTIAN SEGURA

Des de la capella Canosa, un temple semiabandonat del segle XIX construït dalt d’un turó, s’observa una naturalesa sense éssers humans, dominada pel cant dels ocells i el brunzir de la vegetació. Aquest paisatge de la Noguera està creuat per una pista forestal de 12 quilòmetres que connecta Agramunt i el petit poble d’Oliola. Forma part de la zona especial de protecció per a les aus (ZEPA) Bellmunt-Almenara, de la xarxa mediambiental Natura 2000 de la Unió Europea. És un terreny que acull espècies d’alt valor biològic, en especial l’àliga cuabarrada. Malgrat aquesta singularitat, des de la capella Canosa s’identifiquen tres nuclis de 24 naus industrials noves de trinca. Formen un triangle que recorda les urbanitzacions de cases aparellades dels afores de Barcelona: és el nucli porcí més gran de Catalunya.

Les tres granges que hi ha en aquest espai, separades per uns 500 metres l’una de l’altra, sumades tenen capacitat legal per a 21.600 porcs, tot i que aquest 2014 l’empresa titular, Terragrisa, ha sol·licitat una nova ampliació de 700 caps de bestiar. Disseminades aquí i allà es poden veure també altres granges, poques, més petites i envellides pel pas dels anys. Com pot ser que un nou centre industrial, amb un potencial de contaminació de purins tan gran, s’aixequi en un espai natural protegit? És una obra administrativa al límit del fora de joc.

Les granges estan actualment arrendades per Terragrisa, l’empresa del grup Tarradellas que aporta un 50% de la carn utilitzada en els seus embotits i pizzes. Tot va començar el 2006, quan Harinera Roca, empresa de la família Roca, propietària de la multinacional de tractament de residus Ros Roca, va iniciar els tràmits per a la construcció d’una granja de cria en uns terrenys de la seva propietat, al Bosc del Siscar. El Bosc del Siscar, la zona on s’han construït la granja, va ser centre d’una polèmica fa quinze anys quan milers de veïns de la Noguera i la Segarra es van mobilitzar per aturar el projecte de Ros Roca d’instal·lar-hi un abocador de residus.

Vistiplau a les granges

Les autoritzacions per a la construcció de la granja van ser atorgades entre el 2007 i el 2008, i res es va saber del projecte fins que el 2009, poc després de la designació d’aquesta àrea com a ZEPA, Harinera Roca va sol·licitar permís per convertir la granja de cria a engreix. La llicència per ser granja d’engreix va ser concedida, però l’explotació es va mantenir inactiva. Els Roca van demanar el 2012 a través de la seva divisió agrària, Casanosa, una autorització d’ampliació de la granja i la sol·licitud de creació de dues noves granges. L’oficina del departament d’Agricultura de Lleida va plantejar dubtes sobre la concessió de la llicència d’explotació perquè considerava que s’havia de presentar la sol·licitud com a granja única. Si fos considerada granja única, incompliria els límits permesos de caps de bestiar. Per a granges de porcs d’entre 20 i 100 quilos, el límit són 9.600 animals.

Finalment, la Ponència Ambiental del Govern i l’oficina de Qualitat Ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat van donar el vistiplau a les tres granges avaluant que són instal·lacions separades a la distància requerida per ser entitats diferents. També van considerar que el seu impacte en la fauna “és marginal” i l’efecte en la massa forestal es pot compensar amb mesures correctores. En la resolució definitiva del juny del 2012, el departament d’Agricultura concedia que, amb les mesures correctores, el projecte no presentava cap inconvenient. Consultada per l’ARA, una portaveu del departament d’Agricultura destaca que no hi ha hagut posicions enfrontades entre oficines de la Generalitat sinó que es tracta d’informes que difereixen en moments processals diferents.

En l’ampliació sol·licitada aquest 2014, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) a Lleida, pertanyent al departament de Territori i Sostenibilitat, va confirmar nous inconvenients: s’han detectat diferències respecte als plans inicials de construcció, no s’han aplicat totes les mesures protectores de l’espai natural i s’han malmès 805 metres quadrats de bosc protegit per a la nidificació d’aus.

Mesures mediambientals

Casanosa va assumir mesures mediambientals extraordinàries, com convertir quatre hectàrees de conreu en sòl erm, facilitar el creixement de la població de conills per a les aus de presa, col·locar caixes de nius i preveure mesures antiincendis, entre d’altres. Casanosa va rebre, entre el 2010 i el 2011, 26.119 euros en subvencions per a la conservació de propietats forestals. A l’empresa també se li impedia establir línies elèctriques elevades. Un altre dels punts sensibles de la declaració d’impacte ambiental és que el municipi de Coscó és a només un quilòmetre d’una de les granges. Per llei, aquest tipus d’explotacions agràries han d’estar com a mínim a un quilòmetre de distància dels centres urbans. El subministrament d’aigua prové del canal Segarra-Garrigues i una resolució del departament d’Agricultura del 2013 concedia el bombejament d’aquesta aigua a les granges de Tarradellas amb línies aèries provisionals i subterrànies d’electricitat. En un dels nuclis hi arriba una línia elèctrica del canal Segarra-Garrigues. El sistema de transport d’aigua a les explotacions és un sofisticat sistema de canalització subterrània recentment instal·lat. La canalització del Segarra-Garrigues acaba en un edifici central instal·lat entre les tres granges de porcs.

L’avaluació d’impacte ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat del 2012 va consultar l’organització ecologista Ipcena com a “possible institució afectada”. Ipcena apunta a l’informe que un dels principals riscos és que la presència de les granges pot facilitar la introducció de fauna no autòctona. El portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, confirma que han presentat al·legacions al projecte perquè consideren que és irregular construir en un territori protegit per la Xarxa Natura 2000. Segons el resultat de les al·legacions, Ipcena estudia denunciar el projecte davant la justícia. Portaveus del departament d’Agricultura asseguren que “l’existència d’una ZEPA no impedeix en cap cas la instal·lació de granges porcines”.

Miquelina Saborit, portaveu de Tarradellas, explica que l’empresa està de lloguer i que la propietària de les granges és la filial de la família Roca, tot i que, en els documents actuals de la Generalitat, qui consta com a titular és Terragrisa, subsidiària de Tarradellas. Saborit parla “d’una única granja, separada en tres nuclis”, i assegura que l’ocupació actual és del 90%. El departament d’Agricultura, en canvi, insisteix que no és un nucli de porcs perquè “cada explotació té la seva tanca perimetral i és independent l’una de l’altra”.

Des de la pista forestal no es detecta la presència de porcs ni tampoc hi ha circulació de camions de transport. De tant en tant se sent una truja, però les naus estan aïllades de les zones de pas i hi predomina el silenci. Saborit assegura que l’objectiu és fer el possible per protegir l’entorn i alhora mantenir una plantilla de 1.500 treballadors.

L’exconseller Francesc Xavier Marimon, com a assessor del projecte

Les granges han comptat amb un suport de primer nivell per fer-se realitat: Francesc Xavier Marimon, exconseller d’Agricultura entre el 1992 i el 1999. Marimon, militant i exdirigent de CDC, explica que treballa com a assessor per a Casanosa, la divisió agrària de la família Roca. El portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, diu que Marimon ha conduït les negociacions per agilitzar la tramitació d’autoritzacions per a la granja d’Oliola. L’exconseller apunta que s’ha limitat a fer d’assessor i que les persones que han dirigit el projecte són Salvador Roca i el president de Tarradellas, Josep Tarradellas.