De Mururoa al tripartit
BARCELONAEntre les proves atòmiques de Mururoa (a la Polinèsia francesa) i el govern tripartit (Catalunya) sembla que només hagués d'haver-hi desgràcies, però no, també hi transcorre bona part de la història d'un partit que ja té art i part en el nostre país: Iniciativa.
Els ecosocialistes van celebrar ahir els 25 anys en un acte auster en el qual es va voler escenificar la transformació d'una unió de militants i camarades en un partit d'amics i col·legues. Cal ser precisos i advertir que les protestes antinuclears contra les proves de Mururoa no van coincidir amb la fundació d'ICV, el 23 de febrer del 1987; les últimes castanyes atòmiques franceses van ser 8 anys més tard. Però ahir, en un vídeo de record, Mururoa va ser esmentat com a exemple de la participació d'ICV en la lluita ecologista. I si Mururoa simbolitzava el seu activisme modern, les imatges del tripartit representaven la seva responsabilitat de govern.
Qualsevol nit pot sortir el sol
El 1989 ICV comptava amb més d'11.500 militants, la majoria provinents del PSUC, segons un article d'Andreu Mayayo a Público . Avui té a la vora de "5.000 militants i amics", segons em va informar una responsable de comunicació del partit després de preguntar-ho a quatre persones, tres de les quals ho desconeixien. Però al pot petit hi ha la bona confitura; confitura tutifruti , per ser exactes. La benvinguda a la cerimònia la va donar la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol . Hi anava passant gent de tot tipus, fidel al conglomerat divers sobre el qual s'ha format ICV: ecosocialistes, hortiurbanites, sindicalistes, pijas progres i immigrants.
El líder, Joan Herrera, va explicar que els verds europeus encara es pregunten "qui són aquests esquerranistes catalans?". I té raó, fa sis anys vaig entrevistar la presidenta dels Verds alemanys, Claudia Roth, i en interrogar-la sobre els ecologistes a Espanya em va respondre que "a Catalunya hi ha una cosa estranya, són com nacionalistes".
ICV va escenificar el suport de les noves generacions combatents amb una nova militant que va admetre que s'hi havia afiliat tot i no confiar en els polítics. A la noia li va tocar actuar en el moment surrealista del vespre: llegint dotze missatges de felicitació que havia rebut el partit, i la jove no va estalviar al públic haver de sentir les excuses d'uns i altres per no assistir a les bodes de plata dels "esquerranistes catalans".
Abans Herrera va citar Montalbán, Ramoneda i Gramsci per deixar clar que som davant del neoliberalisme més ferotge i "la dreta més desacomplexada". Herrera i el president d'ICV, Joan Saura, van coincidir a qualificar el moment actual com "el pitjor viscut en democràcia". Els ecosocialistes ho visualitzaven amb una frase molt plàstica que deia una de les protagonistes del vídeo: "Estrenye's el cinturó fins a l'infinit". Però jo em pregunto: l'altre 23 de febrer amb reminiscències històriques, el del cop d'estat fallit, què va ser? ¿Un joc de nens al costat de la reforma laboral?
