COMERÇ, ELS COMPRADORS ESTRANGERS
Efímers Tema del dia 12/01/2014

Les Nacions Unides dels capricis

El passeig de Gràcia es converteix en un referent del luxe per a rics de països emergents

i
Cristian Segura
3 min

BarcelonaTres hores per visitar la trentena de botigues de luxe que hi ha al passeig de Gràcia. Un món paral·lel, les Nacions Unides d'aquells humans que poden i volen gastar 40.000 euros en un rellotge o en un vestit. La seva nacionalitat no importa: el luxe és un desig global i tots comparteixen els mateixos capricis materials.

Tres hores que comencen un divendres al migdia, al passeig de Gràcia amb Diagonal, a Gratacós, una botiga de teixits de Barcelona inaugurada el 1942. Sis empleades i l'establiment buit. L'espai és preciós, clàssic, decorat per a l'auca del senyor Esteve. L'encarregada m'informa que ells es beneficien sobretot dels visitants del Pròxim Orient perquè compren teles per confeccionar la seva roba exterior quan tornen a casa. Tocant a Gratacós hi ha la botiga de Valentino. No és la més gran del passeig de Gràcia però sí la més espectacular. Un porter de la mida d'un ós de Kodiak t'obre la porta i has de seguir estrets corredors on s'exhibeixen peces de colors llampants i de punxes daurades. La distribució de l'espai recorda un Ikea però en petit i amb l'objecte més barat equivalent al preu de tota una cuina sueca. Les empleades de Valentino porten guants negres de franel·la: la roba es considera una obra d'art.

La següent estació és la botiga de Stella McCartney, inaugurada el 2012. La filla de Paul McCartney dissenya roba per a dones sense vergonya. Una de les dependentes, una catalana que insisteix a no facilitar el seu nom, em confirma que són col·leccions per a persones atrevides i que els seus clients són eminentment russos i ciutadans d'ex repúbliques soviètiques: "Són persones que als seus països encara no tenen aquestes marques a l'abast ni tenen el seu passeig de Gràcia". Hi ha un penjador, gens glamurós, on pengen vestits que han portat actrius i cantants famoses. N'hi ha un que va lluir una nit Cameron Diaz, a la venda per 22.000 euros.

L'establiment de Louis Vuitton és una fàbrica del consum de bolsos de luxe. Dues plantes que no s'acaben mai. A les caixes, pagant, veig un matrimoni xinès i quatre dones àrabs. Elles porten també bolsos de Guess. Els aparadors estan dissenyats a partir dels vidres de "la històrica botiga de Louis Vuitton de l'avinguda dels Camps Elisis". Tot s'explica només en anglès. Davant dels aparadors, dos rodamons demanen caritat.

Davant de la Pedrera, tres noies coreanes m'expliquen que elles no fan shopping perquè al seu país no han de pagar IVA. Sento parlar rus i xinès a cada cantonada. Uns russos porten un bolso de la marca italiana Brunello Cuccinelli. Hi han comprat dues camises per 1.000 euros. Sortint de l'Hotel Majestic aturo per entrevistar-lo un matrimoni rus -ella amb un bolso de Dirk Birkembergs, ell, amb motxilla Salvatore Ferragamo-, però fugen com si els volgués atracar. Més avall, una família de l'Europa de l'Est entra a l'Hotel Mandarin. El fill porta un bolso de Prada. El porter de l'hotel, el David, confirma que el Mandarin i el Majestic són els referents per als turistes no europeus que viatgen a Barcelona principalment per comprar al passeig de Gràcia.

Més barat que al Marroc

El recorregut del luxe acaba a la Gran Via. Torno cap a la Diagonal per la vorera oposada. Una família de Fes (Marroc) baixa per l'avinguda carregada d'embalums. El pare, el Nordin, diu que han volgut fer turisme a Barcelona aprofitant les rebaixes: "Les marques d'importació al Marroc són el doble de cares que a Barcelona". M'acomiado d'ells a Loewe, la gran firma madrilenya que és al passeig de Gràcia des del 1943. A l'octubre, en una festa per a la comunitat russa catalana al club Duvet, Loewe va desembarcar amb mitja dotzena de les seves venedores. Una d'elles, l'Anastasia, em va calcular que la botiga de Barcelona factura més en clients russos que tots els punts de venda de Loewe a Madrid.

Acabo el tour a la joiera Rabat. El seu director, Lluís Bofill, onze anys al passeig de Gràcia, em relata aspectes clau del comerç de luxe. Bofill diu que encara hi ha molt marge per captar més turisme del Pròxim Orient. Avisa que la boda índia de la família Mittal del desembre va ser una bona campanya d'imatge, però no va tenir un impacte en vendes de luxe. I la dada més significativa: si fa sis anys el 2% de les vendes de la botiga eren a clients estrangers, avui representen el 50%.

stats