Noranta minuts sense pensar en els Pujol

El president i el cap de l’oposició van exhibir desitjos i desconfiança en el debat

Oriol Junqueras va comparèixer ahir al Parlament amb una americana blava estil Busco a Jacq’s i una camisa negra dos botons descordada, que és el conjunt que podria vestir un propietari de discoteca. Artur Mas portava una americana grisa, una talla massa gran, camisa blanca i corbata adequada per assistir a un bateig. Mas recordava un director d’oficina bancària; semblava una mica atemorit davant la imatge de gerent de club nocturn que oferia Junqueras. Aquesta imatge no es corresponia amb l’academicisme del discurs del president d’ERC: va citar Rousseau, Montesquieu, Stuart Mill i Kant. A qui no va citar, malgrat que Junqueras és oficialment cap de l’oposició, és a Jordi Pujol.

Era el debat de política general i Junqueras no va citar ni l’expresident, ni cap dels seus fills, ni cap dels presumptes casos de corrupció, malversació i frau de tota mena que assoten l’actualitat. De temps en va tenir de sobres; el cara a cara entre els dos líders del procés va durar uns 90 minuts. No va ser fins que Miquel Iceta va prendre la paraula que al Parlament, en aquest ple tan significat, va quedar registrat que a Catalunya hi ha coses que fan pudor.

Junqueras i Mas van fer un intent fallit d’abraçada en un dels seus creuaments al corredor central de l’hemicicle, una mena de “voldria estimar-te però no em fio de tu”. El mateix va passar en el seu intercanvi de paraules: que si entro al govern, que si me’n vaig amb un altre; que si tu veus la relació dèbil com la porcellana i jo vull amor granític.

Mal grat la importància d’aquest ple, molts diputats van arribar tard. Fins i tot Oriol Amorós, d’ERC, va aparèixer al Parlament quan Junqueras ja feia cinc minuts que parlava. Amorós, esbufegant, grimpava pels esglaons de les escales nobles del Parlament de dos en dos, carregant una motxilla amb una insígnia amb el “ yes ” dels independentistes escocesos. També van arribar tard David Fernàndez i Quim Arrufat. I Rafael Luna, del PP. Però qui va arribar més tard, 20 minuts, va ser el conseller Mas-Colell: “S’ha trobat un embús inesperat. Ha arribat nerviós”, explica la seva cap de premsa.

L’estrena de Navarro

Des de la mesa del Parlament, Pere Navarro estrena el càrrec de secretari primer del Parlament observant-ho tot des de l’altura i amb cara de pòquer. Si a Anna Simó, al seu costat, se li escapa algun somriure, alguna mostra d’emoció humana, Navarro és del granit que voldria Junqueras en la seva relació amb Mas. Iceta, el seu successor, mira a l’esquerra, a la dreta, amunt i avall per analitzar el públic en la seva estrena i deixa anar una frase de filosofia popular: “ Lo perfecto es enemigo de lo bueno. Ho deia en castellà el meu pare, Miquel Iceta I”. Poc abans Junqueras havia impartit una de les seves lliçons universitàries, aquesta sobre el pensament d’un munt de filòsofs, tot i que només una idea em va injectar optimisme, quan va esmentar això que està tan de moda entre les files sobiranistes: la consulta també està vinculada amb “el dret inalienable de la recerca de la felicitat”. Si votar a la consulta em garantirà la felicitat, aleshores, a la fi, deixaré de pagar les sessions al psiquiatre.