Patrícia Gabancho
L a néta d'Adam (Columna) és la primera novel·la de Patrícia Gabancho. El primer cop que la vaig llegir, sota pseudònim, com a membre del jurat del premi Prudenci Bertrana, no em podia imaginar que l'autora era Gabancho perquè la qüestió política catalana, assumpte cabdal per a l'autora, no apareix enlloc. La néta d'Adam és un relat de caire familiar i humà: la història argentina de la seva mare. Un treball en què qui més qui menys s'hi pot veure reflectit perquè tots ens trobem en la situació d'obrir l'armari dels records quan mor una persona estimada.
Patrícia Gabancho em va dir que a mi no em pot agradar el llibre perquè creu que tinc una manera d'escriure diferent i més dura. Al contrari, em va agradar perquè tracta, sense ser melindrosa, fets emocionals que tard o d'hora ens afecten quan hem de mirar cap enrere, fer un repàs per saber d'on venim i quines sorpreses ens han deixat per descobrir els nostres difunts. La néta d'Adam sobretot m'agrada per les descripcions d'escenaris de Buenos Aires, de llocs que sens dubte Gabancho coneix. Un dels meus passatges favorits és quan l'Angélica, l'alter ego de Gabancho, visita un edifici de la Marina argentina per demanar un servei de mútua per a la seva mare, vídua d'oficial. La descripció de l'edifici, la burocràcia i el caos intern delaten la veracitat dels fets.
Pregunto a Gabancho quin secret del llibre voldria explicar. Em demana temps per rumiar-s'ho mentre passeja la seva gossa beagle , de 14 anys, pels carrers de la zona alta de Barcelona, a prop de casa meva -també tenim un beagle a casa, de 12 anys-. Al final triga una mica més, dos dies, però em dóna la resposta en un correu titulat "Qüestió de noms". Els seus besavis es diuen igual a la realitat i a la novel·la per la seva convicció que l'atzar no s'equivoca: "Adán, perquè és l'expulsat del paradís europeu i el fundador de la nissaga argentina, i Helvecia, perquè el seu nom dóna la pista suïssa [de la família]".
I per què Gabancho es fa dir Angélica a La néta d'Adam ? "Per [l'actriu] Angelica Huston: una dona madura, forta, d'empenta i que endevines salvatge".
