Pujol i la independència a la Mina
SANT ADRIÀ DE BESÒSÉs estrany ser aquests dies en un municipi sense cartells electorals. Al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, no en veig cap. Tampoc s'hi espera cap míting o candidat. A la boca de metro de Besòs Mar, dues noies de Sant Martí per la Independència reparteixen tríptics que expliquen en català, castellà i anglès les bondats de l'estat propi. Atenen un gitano vell amb bastó i barret d'ala. Pregunta si demanen el vot. "No, informen sobre la independència". El gitano diu que això de la independència no és pas mala idea.
"Fa un any vaig tenir asseguts aquí mateix Joan Puigcercós i Núria Arnau, d'ERC. Però en aquestes eleccions no ha vingut cap polític", explica Julio Rivera, propietari del bar Occidente. Rivera, com el gitano vell, també veuria amb bons ulls la independència, "però si canvien els gestors i fan net amb la corrupció". El bar és la nostra base d'operacions mentre esperem que a la seu de l'Associació de Veïns de la Mina acabi una reunió entre representants del barri i Jordi Pujol. La reunió la va sol·licitar fa dos mesos el president de l'Associació, Paco Hernández. El motiu era lliurar a l'expresident un manifest de la Plataforma d'Entitats i Veïns de la Mina per lamentar la inoperància del Consorci de la Mina.
¿I si Pujol els parla de la independència? Hernández descarta que ho faci i diu que a ell el tema no li interessa. Al seu costat, Antonio Pirel valora que si la independència serveix per millorar, ell votarà que sí. Josep Maria Monferrer, referent veïnal que dirigeix l'arxiu del barri, s'estranya de la nostra presència i truca a la regidora de CiU, Mireia Hernández. Ella parla amb Pujol i l'expresident deixa clar que no vol premsa: "No volem que se'n faci un ús polític". Pujol apareix acompanyat d'Hernández, del xofer i de tres escortes. Parla amb tres gitanos elegants que passen l'estona davant de Correus. "Òndia, primer saluda els del culto . Sap qui són?" "Suposo, aquest home ho sap tot", sento que comenten Monferrer i Hernández.
Pujol entra a la seu per dialogar amb els veïns. M'acosto als gitanos. Són del clan dels Portuguesos, un dels de més pes i llegenda -de tota mena-. No em volen dir el nom però em presenten el seu patriarca. El culto és perquè són membres de l'Església evangèlica Filadèlfia, a Sant Adrià. Els portuguesos em tracten cordialment, m'expliquen que Pujol els ha parlat de tal i tal patriarca, però demanen que esborrem les fotos que els hem fet.
Quan Pujol marxa, passejo i detecto que, a més de no haver-hi propaganda, tampoc hi ha la vida comercial, el tràfec humà i de vehicles que hi ha a Barcelona. I recordo les paraules de Rivera: "La gent viu de la venda en mercats i la crisi fa mal. Però s'ha millorat molt. Cal fer crítica constructiva".
