Saul Steinberg

Si s'hi han fixat, aquesta secció mai parla d'autors morts, i Steinberg va morir el 1999. Dibuixant i il·lustrador de capçalera de la revista The New Yorker durant sis dècades, conegut a Espanya perquè va ser publicat a La Codorniz , és la darrera meravella que ens porta una editorial de culte, la valenciana Media Vaca. Steinberg és l'excusa per parlar de Media Vaca i dels seus fundadors, Vicente Ferrer i Begoña Lobo.

Ferrer i Lobo han teixit un món il·lustrat fascinant, tant pels seus autors com pels simbolismes que empren a l'hora de publicar. Arrambo amb Begoña Lobo durant la presentació a Barcelona dels dos llibres de dibuixos i reflexions de Steinberg que han publicat, Reflejos y sombras i Cartas a Aldo Buzzi, 1945-1999 . La meva missió és concisa: per què l'emblema de la companyia és una mitja vaca? Lobo m'ho explica amb múltiples detalls: entre el 1988 i el 1998, quan funden Media Vaca, Ferrer i Lobo editaven una col·lecció de 33 pasquins anuals, d'un foli doblegat en quatre parts i on escrivien i dibuixaven ells, amics, autors desconeguts i noms consolidats com Bernardo Atxaga i el dibuixant català Arnal Ballester, que seria el primer autor publicat a Media Vaca i mestre de cerimònies de la presentació dels llibres de Steinberg, juntament amb la neboda del dibuixant, Daniela.

Els pasquins de Ferrer i Lobo portaven imprès mig cos d'una vaca, però de la part posterior, la del mamellam i el cul. Era una il·lustració del poeta i pintor Antonio Fernández Molina inspirada en un conte seu d'una vaca que perd part del cos. Deu anys més tard, a l'hora de fundar l'editorial, per simbolitzar l'inici de la nova etapa van assumir d'emblema l'altra meitat de la vaca, la del cap.

Media Vaca publica en castellà i també en català. Tenen una mentalitat oberta, més enllà de fronteres polítiques. Són allò que en diuen ciutadans del món . Exemple: durant la presentació, Vicente Ferrer va destacar el següent: "Steinberg no tenia pàtria. La seva pàtria era el New Yorker , les seves dones i el seu gat Papoose". Però la Daniela -filla adoptada de l'artista perquè els seus pares van morir aviat- es va sorprendre i ho va dubtar: "Oh, el Saul deia moltes coses. Ni jo ho sé".