Timothy Garton Ash
Reobrim la secció del Secret amb un llibre que és història i una obra mestra del periodisme polític i literari: El expediente (Tusquets, 1999), de Timothy Garton Ash. És el recorregut de l'autor per l'expedient que recollia les investigacions que va realitzar la Stasi sobre ell entre el 1978 i el 1983, durant els seus anys d'estudiant i periodista a l'Alemanya Oriental. Disset anys després, Garton Ash va recórrer els escenaris on va viure, descrits per la policia secreta comunista; va entrevistar-se amb els funcionaris de la RDA que van seguir el seu cas, i, el més fascinant, va visitar els seus companys d'aleshores, molts dels quals eren delators de la Stasi.
Quinze anys després de la publicació del llibre, hi ha tres aspectes que segueixen sent polèmics. El primer és la notorietat pública que tenen algunes de les persones que van col·laborar amb la Stasi informant sobre Garton Ash. N'hi ha un en particular que em sembla paradigmàtic. Laurenz Demps és historiador i professor de la Universitat Humboldt. És dels pocs acadèmics de referència durant la RDA que va mantenir la posició després de la unificació. Demps no ha patit cap investigació pública. La trobada amb Garton Ash és tan tensa que admet que no pot fumar perquè li tremolen les mans.
També s'entrevista amb MarkusWolf, cap dels serveis secrets internacionals de la RDA. Durant el passeig amb Wolf, Garton Ash relata com els veïns dels seu barri el saluden, com una icona. Wolf va morir el 2010; jo el vaig poder entrevistar una dècada després que Ash i encara aleshores berlinesos de l'Est el seguien adorant quan se'l creuaven pel carrer. L'assumpte més torbador del llibre és el secret que deixa obert Garton Ash, quan descobreix que els serveis secrets britànics MI5 també tenen una carpeta amb informes sobre ell, en la qual fins i tot s'explicita que l'autor havia col·laborat amb ells, fet que el periodista desmenteix. Garton Ash s'havia plantejat allistar-se a l'MI5, però no ho va fer. L'MI5 mai li ha concedit el dret a llegir l'expedient sobre ell. A partir d'aquest cas, altres personalitats britàniques ho han sol·licitat, sense èxit.
