TURISME

El cim marítim de la classe mitjana

El creuer més gran del món tria Barcelona com a port base en la seva visita a Europa

Daniel Soulon va començar a treballar en el sector dels creuers el 1971. Va ser als Estats Units, a l’empresa canadenca International Utilities. Va ser una de les tres operadores que poc més tard, dins d’un grup noruec, van fusionar-se per crear Royal Caribbean. Soulon també va ser vicepresident de l’operador Gotaas-Larsen. Soulon recorda que va ser aleshores, amb la construcció dels tres primers creuers de Royal Caribbean, que el sector va fer el gran pas “per ampliar el negoci a la major part de la classe mitjana”. Soulon visita el vaixell Oasis of the Seas com a consultor d’empreses navilieres. És el creuer més gran del món; és, segons Soulon, el cim del model de turisme de masses.

Brian J. Cudahy explica, en el seu llibre The cruise ship phenomenon in North America, que el turisme de masses de creuers va estrenar-se realment el 1965. Aquell any, l’empresa italiana i grega Home Lines va començar a operar dos vaixells entre Europa i els EUA en què es projectaven pel·lícules, s’oferien grans bufets i altres entreteniments per al nou turisme de masses de l’era global. Cinquanta anys més tard, l’ Oasis of the Seas va arribar ahir a Barcelona procedent de Miami. La capital catalana serà la seva base per als tres viatges mediterranis que farà al setembre, la primera vegada que opera a Europa. Segons dades del port de Barcelona, aquesta estada aportarà 4 milions d’euros al comerç de Barcelona. L’ Oasis of the Seas té 360 metres d’eslora, transporta 6.000 passatgers, té 2.300 tripulants i 16 pisos d’altura. “És això?”, pregunto al taxista que em deixa al port. “No, això és l’ Azamara. Això és un cayuco al costat de l’ Oasis ”. Efectivament, l’Oasis of the Seas és descomunalment més gran que qualsevol dels 15 creuers que aquest cap de setmana visiten Barcelona. De fons es veu, petit, l’Hotel W: l’ Oasis of the Seas fa tres vegades l’altura d’aquest edifici.

Cues de passatgers esperen per embarcar-se i navegar cap a Roma i Nàpols. Es mesclen amb els empleats del vaixell, molts de filipins -el país que aporta més professionals del món navilier-, que també aprofiten per fer un volt per Barcelona. Hi ha dos controls de seguretat per embarcar-se, un a la terminal i l’altre just abans d’entrar al vaixell. Un cop dins, el primer punt de trobada és el passeig Royal Promenade. És el centre urbà d’una ciutat flotant -la primera que en veritat es pot anomenar així, segons la companyia-, format per set barris amb carrers, 24 restaurants, dos teatres -un de 2.000 places-, piscines, pista de patinatge, casino i clubs de música. Les línies d’ascensors són inacabables i el disseny dels interiors i de les zones de les piscines recorden un híbrid entre un hotel de convencions i l’Illa Fantasia. El vaixell va inaugurar-se el 2009. Es van invertir 950 milions d’euros en la seva construcció.

El fil musical és inesgotable i canvia segons la zona. A Royal Promenade la selecció va a càrrec d’un DJ que aposta per melodies tecno, potser per accelerar el trànsit de passatgers. A les entrades de la promenade hi ha taules amb un ventall de polseres de colors: són els identificadors que els nens han de dur obligatòriament per si es perden.

La majoria de passatgers ja són al vaixell i esperen que a la una de la tarda puguin accedir a les seves habitacions. Molts nord-americans -la majoria dels passatgers han viatjat des de Miami- dinen al bufet de la planta setze. A l’entrada del bufet s’anuncia la sessió de bingo del dia. La Lídia i la Isabel són de Barcelona, viatgen amb els seus marits i fan el seu tretzè creuer. Cada matrimoni ha pagat 1.300 euros. Volten pel bufet i per la zona de la coberta, on el president del port de Barcelona, Sixte Cambra, i la directora de Royal Caribbean a Espanya i França, Belén Wangüemert, atenen la munió de mitjans de comunicació que han sigut convocats. Les dues amigues han provat tota mena de creuers, però diuen que els de Royal Caribbean són “els millors amb diferència per l’oferta d’espectacles”.

Marc Prats és de Barcelona, té 18 anys i és el tercer creuer que fa amb aquesta companyia. Diu que és conscient que aquesta mena de turisme pot provocar la massificació d’alguns barris, però ell en gaudeix molt. “He fet bons amics jugant en tornejos d’esports diversos o a les discoteques”, explica. S’ha convertit en un apassionat d’aquest món i coneix cada detall de l’ Oasis of the Seas : fa tres anys ja hi va estar embarcat en una ruta pel Carib. Se sap de memòria els torns de sopars al restaurant principal -amb capacitat per a 3.000 persones, diu, segons la procedència dels passatgers-. “Els americans són els primers a sopar”. Prats fins i tot coneix els actors dels musicals que s’hi fan.

Un matrimoni de Huelva també s’atansa al grup de periodistes. Han viatjat en AVE des de Sevilla per passar cinc dies al vaixell. Els criden l’atenció les normes de neteja, com els punts destinats a fumadors i els nombrosos cartells que avisen que està prohibit tirar qualsevol cosa per la borda. Soulon, l’única persona a bord juntament amb Cambra que vesteix americana i corbata, explica que la contaminació que provoquen els creuers “ha anat reduint-se dràsticament”. “El consum de combustible ha baixat pel disseny més eficient o pels materials amb què cobreixen la quilla, que fan que llisqui més bé. I com més gran és un creuer, menys pol·lució per passatger”, assegura.

Una tirolina a la coberta

Wangüemert destaca que l’ Oasis of the Seas és especial per la seva oferta d’oci, que inclou des d’una avinguda amb 1.200 tipus de plantes fins a una tirolina que recorre la coberta del vaixell. El turisme familiar és un dels principals actius del creuer, però la tercera edat hi és ben present.

La meva entrada al vaixell, per la passarel·la dels empleats, coincideix també amb el trànsit d’empreses de serveis que carreguen provisions i del personal que belluga llargues files de cadires de rodes. La web d’anàlisi del sector, Cruise Critic, avalua que la mitjana d’edat per als viatges de fins a set dies és d’entre 30 i 55 anys. En viatges més llargs, la majoria de clients són jubilats.

Molts curiosos observen el vaixell més gran del món des del pont que connecta la terminal amb la ciutat. S’hi fan nombroses fotos i el graven amb el telèfon. La seva presència ha estat àmpliament publicitada perquè Royal Caribbean aposta fort a partir d’ara per Europa, i porta del Carib la seva munició de més calibre.