Trotski i sant Benet s’apunten a la consulta
La monja Forcades presentava ahir un llibre d'intervencions i meditacions seves, 'És a les nostres mans', un títol que ja intueix l'esperança que té la seva autora en el futur de Catalunya
BarcelonaA una banda del passeig de Gràcia hi ha l’Hotel Majestic, icona de CiU, partit de govern que aguanta el tipus malgrat el desgast de la crisi -“els marrons”, en paraules d’Artur Mas-. A l’altra banda, a la Casa del Llibre, hi ha Teresa Forcades, abanderada dels moviments d’esquerres crítics amb el model econòmic, unes crítiques inevitables en aquest moment de patiment i retallades. Aquestes dues visions de Catalunya són molt diferents, però les uneix la il·lusió de poder celebrar la consulta anhelada per la majoria del poble.
La monja Forcades presentava ahir un llibre d’intervencions i meditacions seves, És a les nostres mans (Edicions Dau), un títol que ja intueix l’esperança que té la seva autora en el futur de Catalunya. Forcades va citar Lev Trotski i sant Benet per demanar que la gent no s’aturi, que continuï en la seva voluntat de progrés, “fins i tot quan arribem al cim”. Forcades diu al llibre que, “davant una situació, cal fer un pas enrere i mirar”.
Un pas enrere per reflexionar, diu Forcades, però metafòric, esclar, no en el procés sobiranista, en el qual la monja benedictina creu quasi amb tanta fe com en Déu. La voluntat del poble és imparable i Forcades va opinar que, davant d’això, cap exèrcit espanyol gosarà intervenir-hi. Així va parlar Forcades després d’una pregunta d’una senyora que admetia tenir por per si Espanya actuava a Catalunya com els russos a Ucraïna.
Forcades va demostrar, involuntàriament, que és una icona internacional dels canvis que es viuen a Catalunya. Va detallar conferències impartides amb filòsofs de primera línia -com va ser el cas de la feminista Beatriz Preciado- i la seva intervenció en programes estrella de la britànica BBC. Potser és cert que el món ens mira i Forcades n’és un exemple. “Quin és aquest país tan singular en què una monja se surt tant dels cànons establerts?”, podrien pensar a l’estranger.
Un dels capítols d’ És a les nostres mans són uns textos de Forcades replicant Demetrio Velasco, catedràtic de la Universitat de Deusto que li escriu que el nacionalisme no pot ser bo. Forcades respon que esclar que hi ha un nacionalisme bo, el que accepta la diversitat, obre les portes a tothom i alhora respecta les arrels mil·lenàries de Catalunya. “Que la fi ens vingui per genocidi cultural, no pas per suïcidi”, són les paraules de Salvador Espriu que va recordar Forcades per animar els catalans a mimar i usar la seva cultura davant les forces uniformitzadores de la globalització, però també les voluntats opressives dels reaccionaris espanyols.
Pel que fa a la crisi del capitalisme, va ser punyent, com és habitual, però també va destacar que creu en la iniciativa privada, i que, fins i tot al monestir, les monges l’apliquen. Forcades va citar uns documents del segle VI en què sant Benet convida les religioses a vendre ceràmiques de manera lliure, però sense rebentar preus. La líder de Procés Constituent va insistir que, més enllà del benefici sense límits i l’explotació laboral, ella no està en contra de l’economia de mercat. En les seves paraules hi va haver també espai per lloar els emprenedors i els empresaris que creuen i col·laboren en el bé col·lectiu, com el seu editor, Ton Barnils, i d’altres d’aquest país.
La comunió de la diversitat
L’acte va acabar amb una emotiva intervenció improvisada de la cantant Lídia Pujol. Present a l’auditori com una admiradora més de Forcades, Pujol va seguir la presentació amb atenció, somriures de complicitat i afirmacions amb el cap. L’artista va demanar la paraula per explicar una anècdota que representa el moment que viu Catalunya: en un concert, dijous passat, Pujol va celebrar que el públic vivia “en comunió” la festa de la música. “Un nen em va dir que ell no podia fer la comunió perquè no estava batejat”. Pujol i la resta de músics van riure i li van explicar que, aquella comunió, i tant que la podia fer! “Era la comunió de la diversitat”, recordava Pujol. Forcades va citar l’Evangeli per donar-li la raó: respecte i cordialitat, això era aquella comunió. Forcades va concloure que Catalunya ho té tot a favor: “La voluntat per ser lliures i tenir més justícia social”, i un calendari amb el 9-N i unes eleccions municipals que poden ser definitives.
